Les resolucions proposades pel President al Parlament d'avui

Aquest matí el president Montilla ha dirigit als grups parlamentaris la resolució que haurà de considerar la reinterpretació del nostre Estatut per part del TC.

El Periòdic de Catalunya -16 de juliol de 2010

Catalunya ha anat construint-se al llarg del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que va ser creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic recollit, entre altres recopilacions de normes, a les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el seu restabliment el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir amb el fi de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.
El poble català segueix proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte al principi de subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, el present Estatut assumeix que:
- Catalunya és un país ric en territoris i gent, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps que vindran.
- Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones.
- L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, valors que segueixen impulsant-ne el progrés.
- L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, així com en els drets històrics del poble català que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya.
- La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i dels deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, avui, en especial, de la igualtat entre dones i homes.
- Catalunya, a través de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i objectius de la qual comparteix.
- Catalunya, des de la seva tradició humanista, afirma el seu compromís amb tots els pobles per construir un ordre mundial pacífic i just.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació. La Constitució Espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica el present Estatut.

Així sóc, així penso.

Que les situacions del dia a dia enforteixen és la meva bandera
dimecres 14 de juliol de 2010

De professió administrativa comptable, la Mercè Mulet fa uns mesos que va posar en marxa el seu bloc mentrestant... a la Xarxa. La seva infantesa es va veura truncada amb la mort del seu pare, quan ella només tenia 14 anys. De ben jove va viure una separació amb la seva primera parella i va haver de compaginar les responsabilitats familiars amb la feina. Que les situacions del dia a dia enforteixen és la seva bandera. La Mercè d’avui es defineix com feliç esposa, mare i àvia.


Com va sorgir la idea de crear el teu blog, mentrestant...?
Sempre he tingut vocació per les lletres. Als 14 anys, a l’Institut vaig ser guanyadora d’un relat de tema lliure. Vaig escollir desenvolupar l’estat del món i com ho havíem de fer per millorar-lo (eren els últims anys de la dictadura). Amb la mort del meu pare la meva teràpia més efectiva va ser passar a paper tot allò que sentia. Escrivia diferents versos, poesia, de tot... En guardo una carpeta farcida que algun dia passaré al bloc (ja n’hi ha alguna peça inclosa). Amb el temps he comprovat que segueix sent tan efectiu escriure el que un/a sent com fa més de trenta anys. Ho recomano.

Creus que les xarxes socials d’Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se i empoderar-se?
Les dones, malauradament, en el nostre camí cap a la igualtat no podem parar de demostrar. Qualsevol fita realitzada pel sexe masculí és evident. Però en cas que sigui una dona qui aconsegueix sobresortir, el tractament és ben diferent, com si la importància de la qüestió hagués de quedar difuminada. Ja és hora que l’anomenat “sexe fort” trepitgi de peus a terra i es congratuli que a igual condicions, igual resultats. Sortosament hem avançat força en aquest camp i la Xarxa, n’estic segura, ajuda molt a fer públics els nostres drets, els nostres petits grans triomfs. Només cal estar atent/a a la riquesa que contenen diversos blocs femenins...


Com veus el paper de la dona en les noves tecnologies?
T’haig de contestar que exactament igual que el dels homes, sense cap tipus de diferenciació. El problema en què ens trobem, però, és que encara portem la motxilla d’antany a les espatlles. M’explico: es dóna per fet que l’home té unes funcions i que les dones tenim d’altres càrregues ben diferents. És aquí a on hem de refermar els nostres principis igualitaris i lluitar per aconseguir-los. Sembla que la societat està canviant en aquest aspecte però encara ens queda molt camí a fer, i només nosaltres en tenim les eines. El camí s’aconsegueix caminant... o navegant!


Creus que podries contribuir des del teu blog, twitter, facebook... a promoure la Igualtat de les dones? Com?
Si em segiu a la Xarxa haureu comprovat que m’interessen molt els articles d’opinió en general. Això és perquè crec que sempre cal tenir en compte la consideració d’altres envers qualsevol tema d’actualitat. Si això ho aplica qualsevol lector/a, llegint-me, és possible que es valori el concepte que en tinc amb respecte de la igualtat de gènere i la facilitat que tenim a posar pals a les rodes a quelcom que és tan evident com la mateixa natura.


En el teu blog parles de molts temes d’actualitat: custòdia compartida, el divorci en la parella de fet... quina és la teva opinió sobre el debat de la prostitució, l’avortament, la píndola, a favor o en contra?
Uf, podria estar tot el matí contestant aquesta pregunta... Anem a pams. Al meu bloc divulgo la meva opinió sobre cadascún dels temes que tracto perquè són temes que m’interessen. Ara mateix, per respondre’t en una mena d’extracte et diré que estic totalment en contra de la sentència del TC envers el nostre Estatut: una presa de pèl; a favor de la custòdia compartida (ben reglada, és clar), pels drets dels infants, sobretot, i de la família; a favor que s’obrin prostíbuls arreu (que no macros), per emparar una professió que mai no erradicarem i que està deixada de la ma de Déu, com se sol dir, sense cap norma de salubritat, per exemple; a favor de la píndola perquè tothom tenim el dret a decidir quan portar un/a fill/a al món i, en conseqüència, de l’avortament. Tothom som humans i, per tant, imperfectes. Vull dir amb això que, més val no fer néixer una criatura no desitjada que portar-la al món amb precarietats que més d’hora que tard repercutiran en la seva vida. Alhora, només cal posar-me a la pell d’una mare i d’un pare als qui han violat la seva filla menor d’edat... També, però, estic a favor de la vasectomia, eh?


Quina és la teva feina?
Des fa poc més d’un mes sóc víctima de la crisi econòmica que afecta el país, és a dir, estic a l’atur, tot i que penso que per poc temps més. Positivisme pur, el meu. Aprofito aquesta situació per seguir formant-me. Sóc administrativa comptable i he treballat exactament durant trenta anys, quasi bé sense parar, compaginant càrregues familiars amb feina, i malalties, tot sigui dit. Sóc esposa privilegiada, feliç mare de l’Oriol i de la Natàlia i encantada de ser àvia d’un nét preciós, en Sergi, fill del primer fill.


Com et descriuen els qui et conèixen?
Tal i com sóc perquè no em cal amagar rés de mi. Intento ser transparent. Els i les que em conèixen diuen de mí que sóc molt activa, divertida, força extrovertida, molt familiar, amiga dels amics/gues, amb molt de caràcter i uns principis ben definits. No s’equivoquen gens.


Aprofitarem per parlar una mica de tu, quins són els teus interessos, les teves aficions?
Per començar a fer qualsevol cosa cal sentir-se bé, això és fonamental. O sigui que la meva primera afició és aprofitar la salut i deixar de banda els victimismes. Dit això, m’agrada llegir i escriure, caminar sense presses, la muntanya i el mar, el sò del silenci, una posta de sol... Sóc molt romàntica!!! D’altra banda, no m’agrada parlar d’interessos sinó d’escala de valors. I aquí despunten la família i els amics i amigues de veritat.


Abans de concretar aquesta entrevista coneixies DONES EN XARXA?
Sí. Ja he comentat abans que descobreixo moltes pàgines a través d’Internet i una d’elles n’és aquesta.


Pertanys a alguna associació de dones?
Per principis, recolzo qualsevol associació de dones que lluiti per la igualtat. Associada, telemàticament a totes aquelles que descobreixo cercant per la Xarxa. Entre d’altres, segueixo Dones amb Xarxa, She Leader 2.0, La Defensora de la Igualtat del Periòdic, Ciudaddemujeres, Dones Laia l’Arquera, Dones Periodistes Adpc, Vocalia Dones Vista Alegre...

Sobre la llei de l'avortament

Avui m’han preguntat quina opinió en tenia amb respecte a la nova llei de l’avortament. Allò que semblava que tenia molt clar a contestar ha desenvolupat pel meu cervell un cúmul de situacions que, impossible de respondre alhora i en tan petita estona.

Pensareu que no tinc les idees clares... mai tan lluny d’això. Encertades o no, tinc una molt definida opinió al respecte però, com sempre faig, intento endinsar-me en la pell del contrari. I després d’uns breus segons de dubtes sense argument he obert boca. Us he de dir que els bàndols que primer han creuat les meves neurones han estat dos: la política, l’un; la religió, l’altre. Automàticament, he contestat a la pregunta, fent cas omís a aquestes dues branques, implicades, que no poc importants davant dels motius que negativitzen l’aprovació del fet de “treure la vida d’allà a on ja n´hi ha”.

Siguem sinzers, lectores i lectors, i tornem a fer aquest exercici tan explícit que fa que les opinions distin de la pancarta quan no en som objectius. Què me’n dieu de la neboda de només tretze anys que ha estat violada al carrer per no se sap qui i que ja porta tres faltes sense menstruar? I de la filla de setze anys, enamorada del seu príncep blau de l’estiu passat, a la què en un moment de disbauxa se li va oblidar que estava al món? I, per exemple, en quin moment no heu de ser permisius amb la parelleta que ha comprat els preservatius a la farmàcia i li “han sortit granota”? Aquests últims no han pogut fer front a les dues últimes quotes d’hipoteca i preguen per l’estalvi imminent però, ara, amb una criatura a les espatlles (sona fatal això, oi?) com s’ho faran per mantenir sostre, aliments, bolquers?... i esperem a tot això que la lletera sigui gratuïta perquè en cas contrari, mals rotllos a casa i problemes per a la parella -i pel nadó és clar- després que s’hagi partit peres i ni un ni l’altre assumeixin la gran responsabilitat que suposa portar un/a fill/a al món.

Mireu, jo sóc d’aquelles que es consideren “bona gent”, aliena totalment a fer cap mal a ningú, ni a destruir, ni a trepitjar, ni a retreure encenalls de brutícia... però sóc, alhora, coherent amb els actes (o almenys ho intento) tot i que pugui haver certes persones que en discrepin del que afirmo ara mateix...

Endavant amb la nova llei i si veritablement existeix aquell ésser, superior a tots i totes nosaltres, penso que ara mateix es congratularà de la posició que s’ha près al respecte.

Som una nació. Nosaltres decidim!!!

El Ple d'ahir dijous va prendre una de les decisions més unànimes, d'aquelles que en faran història. I no n'hi ha per menys. Ahir, la majoria de partits polítics del govern de la ciutat van manifestar, i corroborar per escrit, el reconeixement del referendament d'un poble, la seva legitimitat, com a conseqüència del desacord a la sentència poc (gens) adecuada que el TC va atrevir-se a dictar després d'una tasca de quasi bé cinc anys de treball de reforma del nostre Estatut d'Autonomia.

Aquells que en el seu moment varem apostar per la nova Carta, avui no volem de cap manera renunciar-hi pel fet que un partit polític -afillat del franquisme que tants caps va fer rodar- describeixi d'inconstitucional i ens acusi d'allò que ens defineix com a nació.

Amb el suport de tot el poble català i l'ajuda de les institucions governamentals hem de fer el màxim resò per deixar clar que som contraris a cap "retallada" en aquest àmbit. I dir no, per aquí no hi passarem...
Els nostres drets, la nostra història, els nostres fons, la nostra llengua... En quin moment aquest Tribunal ha decidit que el dret a l'autonomia, que empara la Constitució, deixa de ser vigent amb Catalunya?
Per tant, ahir el Ple va voler dictar-ne una decisió sine quanon des de la institucionalitat, i nosaltres, els i les d'anar a peu, aquells que cada matí ens aixequem disposats a millorar el nostre petit país, ho farem fermament, manifestant-nos al carrer el pròxim dia 10 de juliol, democràticament.
Som, i serem sempre, una nació disposada a lluitar per allò que és nostre, gràcies als nostres esforços. Som una nació. Nosaltres decidim!!!

La tragèdia ha decidit sortir de festa

Sempre que hi ha una desgràcia com la d'aquesta matinada em fa pensar... Avui, em ve al cap la imatge de la Lluïsa quan eren més o menys quarts de nou del vespre, posant-se guapa, vestint-se amb els pantalons i la brusa comprats expressament per anar a passar la revetlla de Sant Joan a la platja de Castelldefels... i penso amb en Joan que, a banda que tenia previst celebrar el seu dia amb una colla de companys i companyes, havia anat a la botiga de petards de la cantonada a comprar un cohet espectacular que guardaria fins al final de la nit, per alçar-lo al cel entre xiulets i il·luminària. Havia hagut d'estalviar durant uns quants mesos per poguer assumir el cost de la font de llum, però ell pensava, "n'haurà valgut la pena, quedaré com un senyor". També em sembla veure en Raimon discutint amb els pares. Era la seva primera sortida sol però tot i així la germana gran, la Núria, no entenia perquè els seus grans havien de passar frisança pel fill que marxaria amb ella al cap de poc més d'una hora amb tren, cap a la costa. La mare no deixava d'advertir què havien de fer per tal que no patíssin cap ensurt. El pare, un tant generós i tot, però, els havia passat 20 euros a cada un, d'amagat de la dona, per si als joves els calien per tornar a no se sap quina hora de la vetllada... I veig la Marta... la imagino pintant-se els llavis de color d'estiu, amb la intenció de calcar-los a la galta del seu company Martí, de qui n'està força enamorada. "Potser aquest vespre començarem una nova etapa", ha pensat abans de sortir de casa.
I sí, la veritat mai tan aprop. Avui, els/les protagonistes dels meus pensaments han començat una nova vida, ben lluny de la nostra, ben diferent que la que duien fins fa només unes hores.
La Lluïsa, en Joan, en Raimon, la Núria, la Marta i set companys i companyes més, han decidit marxar d'aquí la nit de Sant Joan per a no tornar-hi mai més. Una curta mil·lèssima de segon n'ha estat suficient per endegar la seva joventut cap amunt, ben amunt... El pas soterrat era innecessari utilitzar-lo, hi havia massa cua a fer i a la sorra de la platja els esperava la nit més màgica de l'any, la nit en què s'havien de complir tots aquells desitgos de felicitat, aquella que duien esperant ja feia dies sense ni tan sols imaginar el preludi del que ella, la tragèdia, els tenia preparat.
Avui, dotze dels nostres no han tornat a casa amb nosaltres. Mentre el dia avança, els seus cossos resten immòbils al lloc on la ràpida màquina de tren els va trabar els seus somriures, intactes, esperant poguer ser guardats a l'urna del mai més, permisius a que lloem per les seves ànimes.
Mares i pares, ens envaeix la tristor, estem amb vosaltres. I a vosaltres, petits i petites que no vareu aconseguir acaronar l'escuma de les onades a la última platja: bona festa, allà a on estigueu!!!

La gallina dels ous d'or

Hi havia una vegada, un granjer, que tenia una gallina força especial. No posava ous normals, de clara i rovell, posava ous d'or.

Cada matí, el granjer anava a veure si la seva gallina preferida n'havia posat algun, i cada matí, l'animaló n'havia fet un de nou. Llavors, el granjer tornava a casa i es disposava a sortir a vendre aquell ou d'or pel qual en feia molts dinerons.

Les nits, les passava sense dormir comptat la fortuna que, a poc a poc, li anava servint la seva gallineta. Però una nit es va preguntar: com s'ho deu fer la gallina per pondre ous d'or? Després de descartar moltes idees, va arribar a la conclusió que la seva gallina havia de tenir una màquina dintre de la panxa, que li permetia fer els ous d'or. I en un intent de cobdícia va anar rumiant que, si li extreia la màquina, ell mateix podria fer ous a la seva conveniència i fer-se encara més ric i mil·lionari, d'una manera molt més ràpida!!!

Aquesta idea l'anava absorvint. Cada dia que passava la seva cobdícia li podia més i més, i volia més ous, volia molt més or que el que li regalava la seva estimada gallina. I amb aquesta pensada s'hi va obsessionar de tal manera que, un dia, va anar cap al galliner disposat a extreure de l'animal la màquina que feia els ous d'or.

Sense cap mena de remordiment i cec pel desmesurat afany de lucre va matar a la gallina i va còrrer cap a casa. Ja s'imaginava els sumptuosos palaus en què viuria a partir d'aleshores... Però, en obrir la seva preuada gallina la sorpresa va ser comprovar que no hi havia cap màquina dintre i, amb tota la tristor, va empenedir-se d'haver-se hagut de desfer d'aquell ésser viu que tantes matinades li havia fet companyia, per culpa del seu egoïsta sentiment.

Com feia els ous d'or segueix sent un misteri, però el que és ben cert és que el granjer va quedar-se sol per sempre més.

13 articles, degollats per la última ponència

Per: María Peral -El Mundo, 18 de juny de 2010


La base sobre la que deliberarà el Tribunal és una ponència presentada per la seva presidenta, María Emilia Casas.


La ponencia sobre el Estatuto de Cataluña elaborada por la presidenta
del Tribunal Constitucional propone declarar inconstitucionales los
siguientes preceptos o partes de preceptos, (en este último caso se consideran contrarios a la Constitución los anotados en cursiva):

Artículo 6.1. La lengua propia de Cataluña es el catalán. Como tal, el
catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones
públicas y de los medios de comunicación públicos de Cataluña, y es
también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje
en la enseñanza.
Artículo 76.4. Los dictámenes del Consejo de Garantías Estatutarias
tienen carácter vinculante con relación a los proyectos de ley y las
proposiciones de ley del Parlamento que desarrollen o afecten a
derechos reconocidos por el Estatuto.
Artículo 78.1. El Síndic de Greuges [defensor del pueblo] tiene la
función de proteger y defender los derechos y las libertades reconocidos
por la Constitución y el presente Estatuto. A tal fin supervisa, con
carácter exclusivo, la actividad de la Administración de la Generalitat
(...)».
Artículo 97. El Consejo de Justicia de Cataluña (CJC) es el órgano de
gobierno del poder judicial en Cataluña. Actúa como órgano
desconcentrado del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), sin
perjuicio de las competencias de este último, de acuerdo con lo previsto
en la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ).
Artículo 98.2 y 3. Las atribuciones del CJC respecto a los órganos
jurisdiccionales situados en el territorio de Cataluña son, conforme a lo
previsto en la LOPJ, las siguientes: a) participar en la designación del
presidente o presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña
(TSJC), así como en la de los presidentes de Sala de dicho Tribunal
Superior y de los presidentes de las Audiencias Provinciales; b) proponer
al CGPJ y expedir los nombramientos y los ceses de los jueces y
magistrados incorporados a la carrera judicial temporalmente (...); c)
instruir expedientes y, en general, ejercer las funciones disciplinarias
sobre jueces y magistrados en los términos previstos por las leyes; d)
participar en la planificación de la inspección de juzgados y tribunales,
ordenar, en su caso, su inspección y vigilancia (...); e) informar sobre los
recursos de alzada interpuestos contra los acuerdos de los órganos de
gobierno de los tribunales y juzgados de Cataluña (...) 3. Las
resoluciones del CJC en materia de nombramientos, autorizaciones,
licencias y permisos deben adoptarse de acuerdo con los criterios
aprobados por el CGPJ.
Artículo 95.5 y 6. El presidente o presidenta del TSJC es el
representante del poder judicial en Cataluña. Es nombrado por el Rey, a
propuesta del CGPJ y con la participación del CJC (...). 6. Los presidentes
de Sala del TSJC son nombrados a propuesta del CGPJ y con la
participación del CJC (...).
Artículo 99.1. El CJC está integrado por el presidente o presidenta del
TSJC, que lo preside (...)».
Artículo 100.1. Los actos del CJC serán recurribles en alzada ante el
CGPJ, salvo que hayan sido dictados en el ejercicio de competencias de
la Comunidad Autónoma.
Artículo 101.2. El CJC convoca los concursos para cubrir plazas
vacantes de jueces y magistrados en Cataluña en los términos
establecidos en la Ley Orgánica del Poder Judicial.
Artículo 111. En las materias que el Estatuto atribuye a la Generalitat
de forma compartida con el Estado, corresponden a la Generalitat la
potestad legislativa, la potestad reglamentaria y la función ejecutiva, en
el marco de las bases que fije el Estado como principios o mínimo común
normativo en normas con rango de ley, excepto en los supuestos que se
determinen de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto. (...)
Artículo 120.2. Corresponde a la Generalitat, en materia de cajas de
ahorro con domicilio en Cataluña, la competencia compartida sobre la
actividad financiera, de acuerdo con los principios, reglas y estándares
mínimos que establezcan las bases estatales (...).
Artículo 126.2. Corresponde a la Generalitat la competencia
compartida sobre la estructura, la organización y el funcionamiento de
las entidades de crédito que no sean cajas de ahorro (...) de acuerdo con
los principios, reglas y estándares mínimos fijados en las bases estatales.
Artículo 206.3. Los recursos financieros de que disponga la
Generalitat podrán ajustarse para que el sistema estatal de financiación
disponga de recursos suficientes para garantizar la nivelación y
solidaridad a las demás Comunidades Autónomas, con el fin de que los
servicios de educación, sanidad y otros servicios sociales esenciales del
Estado del bienestar prestados por los diferentes gobiernos autonómicos
puedan alcanzar niveles similares en el conjunto del Estado, siempre y
cuando lleven a cabo un esfuerzo fiscal también similar. (...).