dissabte, 7 d’abril de 2012

No sé jugar amb màscares

No sé jugar amb màscares, amics. 
Estimo massa les paraules nostres 
de molts llavis de cendra, crit i flama. 
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa 
d'uns pocs pensaments clars 
ni per bastir-me, en arbres de misteri, 
nius de somnis remots. A la cruïlla 
dels camins de la nit, la veu ressona: 
hem escollit, en l'espera de l'alba 
els dards de la veritat, o un dur silenci.
M. Àngels Anglada