dimecres, 30 d’abril de 2014

El nostre govern parla massa i treballa poc

Com ja ve sent habitual, a hores d’ara l’acta del passat ple ordinari del 24 d’abril no està publicat al web institucional, i molt menys el vídeo, clar, que es publica empalmant una sessió a l'altre. Em pregunto de quina manera, aquesta eina virtual, ens serveix a la ciutadania per poder tenir coneixement del què s’està fent des del govern, però encara no hi he trobat la resposta que m’agradaria.

Amb tot i com comentava, el ple ordinari de fa ja sis dies anotava un ordre del dia que, d’entrada, semblava ser força avorrit. Tot i així, la cosa es va escalfar, -com acostuma a passar a l’hora de les votacions de les mocions per part dels grups municipals de l’oposició- perquè dóna totalment la sensació que estem al Congrés dels Diputats (només que en comptes de Rajoy se'n diu Parés), on s’hi centra una majoria absoluta en la qual no hi entra ni Déu.

En faré cinc cèntims d’alguns dels punts que van portar més discordança a l’hora de decidir què era el millor per a la ciutadania. Tothom que vivim al Masnou sabem (veiem) que els carrers porten masses anys plens de brutícia. No fa pas gaire que un regidor del nostre ajuntament, i davant de les meves queixes al respecte, hi va donar la responsabilitat de tot plegat a l’anterior govern perquè, segons el nou equip, no vam ser capaços de canviar l’empresa subcontractada, que havíem d’haver fet un nou concurs administratiu per ‘retirar’ aquesta companyia que no funcionava i donar pas a gent capaç i eficient. Fins aquí, no em va quedar altre remei que mossegar-me la llengua i esperar a que els mandataris actuals ens passessin per la cara la nostra mala gestió. No obstant això, al ple del mes de març no vaig tenir cap mena de recança en plantejar la pregunta a la sala. Semblava que tot s’arreglaria en breu.

Doncs bé, arribada la data en què finalitza el contracte administratiu amb la dita empresa i sense haver salvat obstacles ‘decreten’ la continuïtat del servei de recollida de residus, neteja viària, passeig marítim i platges del terme municipal del Masnou (títol aquest del punt de l’ordre del dia, tot i que ells després van fer èmfasi en que aquesta darrera zona no és de competència pròpia) per a sis mesos més. Potser no s’ha tingut temps de programar la gestió que hauria d’haver estat treballada?. De rés van servir els vots en contra per part del PSC i de ICV-EUiA. És a dir, una partida que suportem la ciutadania en, poca cosa, 903.204 euros en total (resen així al pressupost, prorrogat), queda prorrogada, també, perquè no hi ha ganes de fer més...

Però la cosa es descol·loca més -si cap- després, quan el govern presenta un expedient de modificació de vuit de les partides pressupostàries, per crèdit extraordinari, que teòricament hauran de justificar-se en mesures de millora del caire urbanístic i de manteniment sense, però, que se’n doni resposta quant les accions previstes a les preguntes per part dels grups de l’oposició. Tant per part del regidor de l’Àrea de Manteniment i Serveis, Jordi Matas, com pel que fa a Llorenç Birba, delegat d’Administració i Finances, sembla que l’ampliació ‘és convenient’ però que ‘no s’han estudiat encara les accions que resoldrà el crèdit’. Ui, quin desconcert, oi?, si semblava que en sabessin, d'això de com decidir en què es gasten els nostres diners!



També tenim un excel·lent pla de participació ciutadana, -que podem veure inclòs en la regidoria que encapçala el senyor Jaume Oliveres- que, per cert, finalitza l’any pròxim sense que s’hagi desplegat més que en ser un document amb títol i índex. No existeixen la majoria de Consells que el pla contempla, ni se’n té cap ganes que la ciutadania hi formem part. Pressupost malaguanyat...

També cal incidir amb una altra de les partides que inclou el pressupost: la Igualtat. El darrer pla local d’Igualtat d'oportunitats va exhaurir-se el 2013. Si consultem el web del nostre ajuntament, aquí ha quedat tota la feina, feta o no, en favor de les dones. A la pregunta sobre aquest interès a la regidora delegada, Noemí Condeminas, confirma que ‘s’hi està treballant’, sense més. Tampoc ens n'informa massa més.

De la tasca que es projectava l’octubre de 2013, i abans que la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern fos vigent, també –diuen- s’hi està treballant. I en una setmana (ja la farà demà) el web institucional reflectirà aquesta empresa... Deixem que passi el pont?

Malauradament, els grups municipals afins a fer concert amb la dreta –en equip, i no tan moderada- com tenim al nostre ajuntament, els faciliten una majoria absoluta que, ple darrera ple, va fent cicatriu en el desenvolupament de les polítiques municipals. La conclusió més candent va només en una direcció: el nostre govern, potser parla massa i treballa ben poc.






dilluns, 21 d’abril de 2014

Mas, la consulta i l'arca, de Noé?

Contestaré afirmativament a la primera pregunta proposada el pròxim 9 de novembre. I li explicaré, senyor Mas, les meves raons, no sigui cas que un cop fet el recompte, la victòria del primer ‘SÍ’ no es quedi enlloc més que en un -més que suposat- titular aquí i allà perquè –ja ho he dit en altres ocasions- veig a venir que el que vostè vol només és un lloc en la història, independentment del sí a la independència (o la gallina dels ous d’or) amb el què tant sembla combregar.

Jo li parlaré dels meus motius. Dels què em fan no tenir-hi dubtes a votar a favor del dret a decidir del poble que, a més, ja va corroborar com a legítim la darrera STC de 25 de març passat. Però no s’equivoqui, senyor Mas, el dret a decidir que vostè ven no casa amb l’ordenament jurídic que, de moment, preval en el nostre país. Ni pel que fa a la Constitució Espanyola, ni a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per tant, crec que vostè ha començat la casa pel sostre, i que el govern espanyol li esfondrarà amb exèrcit inclòs, si cal, abans que pugui construir-ne les parets.

Miri, no sé si titllar-lo d’il·lús o més aviat de supèrbia, la seva. Perquè personalment -i estic segura que com jo a una gran majoria de la ciutadania-, ens hagués agradat poder viure la seva lluita contra la resta del territori des d’altres mostres bèl·liques pels nostres interessos. I li en exposaré alguns exemples, més que necessaris.

Diu la Constitució Espanyola, en el seu article 23, que la ciutadania té el dret a participar en els assumptes públics, directament, sí, també ho resa així, i no només per mitjà de representació. Alhora, igualment ho corrobora, i sense canvis dialèctics, l’article 29 del nostre Estatut. Arrel d’aquestes dues postures, legals i legítimes, crec que ens és fonamental, doncs, caminar cap al primer ‘sí’ el dia 9 de novembre pròxim. Però és clar, havent vist diferents formes de fer per part del govern que encapçala al Parlament, no sé ben bé com ens vendrà vostè llavors el triomf, l’endemà mateix de les eleccions, en cas que la ‘terra promesa’ segueixi sent dependent del govern central espanyol. Ens parlen d’una declaració unilateral d’independència... no es posin xulos, senyors, que saben que amb aquesta postura no aniran enlloc. Fins i tot dirigents de la seva coalició trepitgen la proposta.  

Però bé, tornem a on hem començat i respongui’m, si és que té arguments lícits per fer-ho, com ha estat que s’ha passat la seva legislatura encomanant-se a una sola paraula i sense exercir la seva responsabilitat, la que se li va donar a les urnes, vull dir.

Només faré èmfasi en alguns dels drets pels quals hagués hagut de lluitar com a dirigent en el què es va confiar, i no ha fet. En quina cantonada ha deixat vostè, senyor Mas, el dret que tenim a un lloc de treball, quan la taxa d’atur dels últims tres anys s’ha vist erigida com fa tants anys que ni recordo?. On ha deixat les possibilitats d’inversió per crear ocupació?. I no em respongui que el tripartit li va deixar per eixugar un deute de dimensions infrahumanes, perquè aquí l’únic que s’allunya de la humanitat és vostè.

Li recordaré també l’article 39 de la CE, que recorda que els poders públics asseguraran la protecció social, econòmica i jurídica de les famílies; la protecció dels fills i filles, i sobretot tenint-se en compte els acords internacionals que vetllin pels seus drets de protecció. I miri, l’Estatut català encara en fa més protagonisme, si cap, en el seu capítol primer. Faci’n un repàs, si li plau, dels seus 28 articles, i després digui’m en quin moment se’ls ha deixat de ‘passar pel forro’ com vulgarment s’expressa. Vulgarment, també, és de la única manera que vostè ha accedit a aquestes expressions jurídiques. Què ha passat, senyor Mas, que ens té als i les usuàries de la pretesa Sanitat Pública tan deixats de la mà de Déu, i als professionals del sector tant i tant emprenyats per culpa de les seves malifetes?. Llistes d’espera, fracàs escolar, atur, desnonaments... Li sonen?

Pel que fa a altres capítols, -i no de la Carta Magna espanyola precisament- com ara el cinquè de la nostra, ja ni cal parlar-ne, perquè diria que ni a vostè ni als seus satèl·lits els interessa saber rés sobre el què son els principis rectors, ni d’allò de l’eficiència, ni de l’eficàcia, i molt menys de quines haurien de ser les ‘mesures necessàries’ per al compliment de rés oi, senyor Mas?

Amb tot, insistir que durant el que penja del seu mandat només li ha 'fet gràcia' això de [com]prometre a tothom que si ens quedem sols com a país tot anirà millor. Però per a portar a bon port aquesta fita, que no ho oblidi ningú, ha fet del seu govern una trama de subversió que no ha tingut en compte els detalls que contemplen ni la Constitució ni l’Estatut. Deixi’ns d’enganyar i de creure’s que som imbècils, president. Nosaltres sí que sabem que tots dos documents els vam referendar i que ara, el que caldria, és abans que rés modernitzar-los d’acord amb la conjuntura actual.


Deixi de crear només una lluita absurda entre el poble i deixi’ns, només, decidir. I decidir també vol dir tenir-nos en compte quan s'elaboren les lleis, sap?. 

O això, o ja el veig pilotant l’arca de Noé, a vostè.