dissabte, 7 d’abril de 2012

No sé jugar amb màscares

No sé jugar amb màscares, amics. 
Estimo massa les paraules nostres 
de molts llavis de cendra, crit i flama. 
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa 
d'uns pocs pensaments clars 
ni per bastir-me, en arbres de misteri, 
nius de somnis remots. A la cruïlla 
dels camins de la nit, la veu ressona: 
hem escollit, en l'espera de l'alba 
els dards de la veritat, o un dur silenci.
M. Àngels Anglada


dissabte, 3 de març de 2012

Haurem d'acabar sempre acatant la veu del mascle?...

No m'agraden les queixes. M'agradaria no haver de fer-ho mai això -cosa força utòpica, clar- perquè començo a pensar que qui millor avança és aquell i aquella que fa muts, i a la gàbia...

Avui ha estat un dia molt important per a l'agrupació del PSC de Mataró. Hem celebrat el Congrés de les #novesenergies i, certament, celebro -valgui la redundància- que en molts aspectes una gran majoria de l'equip que finalment composarà la nova executiva estigui disposada a que així sigui, a que els aires deixin d'atufar a ranci.

S'han estudiat i aprovat les ponències de les dues comissions treballades, pràcticament amb una majoria tan absoluta com la de la dreta que avui governa el país.

Dit això, no tot han estat floretes. Com que malauradament els cops baixos sempre van en la mateixa direcció, en aquest cas no podia fer-se'n una excepció. Estranya posició la desconsideració que s'ha tingut amb la comissió d'Igualtat. La regla de tres no és gens simple. Un desengreixament, suposadament 'obligat' per algunes veus a l'hora de llistar els noms que haurien de formar l'executiva, ha deixat en entredit aquella lluita que ens caracteritzava en ser un dels partits polítics més sensibles amb la Igualtat d'Oportunitats. Sorprenentment, dintre d'aquesta àrea no s'ha inclòs la sectorial de Dona, sinó que s'ha decidit encavalcar-la amb Cultura.

Com ha comentat una bona companya, i després he fet extensible aprofitant el meu torn de paraula, potser els nostres homes pensen que cal culturitzar més al sexe femení i per això han decidit que la sectorial no podia treballar-se sola?


Coses, aquestes, que sincerament no s'entenen. Vanar que aquesta executiva és la primera en tota la història de l'agrupació en què hi ha més dones m'alegra l'ànima, sí. Però alhora em desmunta els esquemes quan comprovo que els cinc (poca cosa!) primers càrrecs són homes.



Ser-hi hi serem, això està més que clar només en mirar les xifres demogràfiques. Però em pregunto: haurem d'acabar sempre acatant la veu del mascle?...

dissabte, 4 de febrer de 2012

"Papa, cuéntame otra vez esa historia tan bonita"

Aquesta tarda s'ha decidit qui haurà de dirigir la secretaria general del PSOE, després d'una espera de recompte desesperant, tot sigui dit.

Fotografia: El País

Finalment, només 22 vots han estat la diferència que ha demostrat públicament, -un cop més- les divergències acusades que patim el si de la formació política. No m'ha encandilat mai la candidata Chacón (tampoc vulgui interpretar-se això com que sóc aférrima seguidora de Rubalcaba). La qüestió està en que aquestes eren les dues úniques 'ofertes' que se'ns plantejaven. Cap més, en un moment en què representa que cal reinventar-nos per tornar a escalar el cim que tornem a mirar des de baix.

Les intervencions d'avui han estat, no obstant tot, definitives per -si ho havia d'acabar de fer- decidir-me cap a una banda o l'altra.

No m'agrada que m'escridassin (només em recorda poder); no m'agrada que m'intentin manipular (fa temps que em sé tots els contes); no m'agrada que em llegeixin un guió per convèncer-me (el millor producte és aquell que es ven sense llibreta); no m'agrada que se'm vulgui fer creure que el vermell i el blanc són el mateix color (per això passo les visites a oftalmologia).

Tampoc m'hagués agradat, doncs, que la majoria del vot s'hagués decantat cap a una dona política que no se sap mai si de veritat és nacional o només fa país quan toca...

Sincerament, és una llàstima que no hagi pogut obtenir el càrrec una dona (penso que aquesta ha estat una de les cartes que ha utilitzat, -sense la fonamentació, però, que calia- la Chacón, una 'recent' feminista que personalment m'ha semblat 'de segona'). 

En totes les federacions nacionals hi ha dones molt preparades, tant com per haver pogut encetar la veritable nova etapa de canvi socialista, aquella que -des de la mirada femenina- hagués estat el 'reinvent' esperat que goteig a goteig obrís camí cap a la remuntada que ens cal, certament.

Una llàstima haver de seguir recordant aquella frase que fa uns dies em recordava una molt bona companya i que sens dubte ens toca l'ànima als i a les que ens sentim socialistes, de raó i de fet: "papa, cuéntame otra vez esa historia tan bonita".  Llàstima...

dimecres, 25 de gener de 2012

Camps i el seu sequaç, exonerats dels càrrecs

  • Quina vergonya, Camps innocent!!!! No hi ha justicia!!!
  • Justícia a mida? #judicicamps #camps
  • Y, tristemente, no me sorpendo...
  • No culpable, despues de todo lo que se ha oido durante el jucio. Siento vergüenza de ser Español.
  • Camps absuelto por 5-4, esto significa que solo le regalaron los pantalones?. Viva la corrupción!!
  • Los tiburones son inmunes al cáncer.
  • Això del #judicicamps és un altre dels innumerables motius per fotre el camp pitant d'aquest país horrible que és España.
  • Camps absuelto. Como se dice en estos casos, acato pero no comparto.
  • Garzón en el banquillo por Gürtel y Camps de rositas. Este país está loco
  • És possible q 1 diputat PP doni lliçons d'equilibri pressupostari, considerant q han ensorrat Valencia? Doncs si! Fa 1 minut al #parlament
  • Otros tiburones son inmunes a los juicios.
  • Los tiburones son inmunes al cáncer y en España inmunes a la dignidad.
  • Me perdonaréis el matiz pero "no culpables" no es lo mismo que inocentes #casoGürtel #hedicho
  • Camps, no culpable (¿En qué momento se jodió la justicia en España?)
  • Yo me exilio. Sólo me falta elegir destino.
  • Un Estado donde queden impunes la insolencia y la libertad de hacerlo todo, termina por hundirse en el abismo (Sófocles) #Camps
  • No os preocupéis, amiguitos del alma, que esto de la justicia en España se arregla con un copago.
  • Da igual q acierten o no. El hecho de que el PP sepa "filtraciones" demuestra que la Justicia, ni es igual, ni es para todos, ni es justicia
  • Camps no culpable según el jurado 5 a 4..., hi haurà partit de tornada? #millorriurequeplorar
  • Prevaricación, cohecho, ruina, fraude... y eres INOCENTE. Pero ayyyy como se te ocurra investigar los crímenes de franco #SpainIsDifferent
  • Francisco Camps absuelto de la trama Gurtel. Garzón... en el banquillo de los acusados por investigarlo.
  • País de chiste, justicia patética . Los problemas de España no son económicos, esto es mucho mas grave
  • Seguro que Undangarín va como loco por encontrar un jurado como el de #Camps
Aquests són només alguns dels comentaris que a la xarxa Twitter encenen l'ambient després de la temible i decepcionant sentència que ha declarat no culpable pel 'cas dels vestits' a Francisco Camps que, com es veu a la foto, ha erigit un dels seus falsos i prepotents somriures en un intent de donar per allà a on no amarguen els cogombres a molt més de mig país.

Foto: 324.cat

Mentrestant, Baltasar Garzón segueix a la banqueta dels acusats per haver 'posat el nas' enmig d'aquesta colla de corruptes i beneficiats pels càrrecs amb caràcter de vitalicis. 

Que no anem gens bé no cal dubtar-ho gens i que, com diu un dels comentaris a la xarxa, els problemes del nostre país no són l'economia sinó el fet d'haver d'acatar resolucions com la que fa menys de mitja hora s'ha fet evident.

Quan ja no podem ni fiar-nos-en d'un jurat popular que, suposadament, ha estat incomunicat per determinar la seva fatídica deliberació (la qual cosa, en un moment polític com el d'ara mateix, dubto) molt menys ho farem amb el nostre poder judicial, a qui comença a comprar-se de la forma menys dissimulada possible.

Marxar del país?, no és ben bé la solució. Burxar fins a les entranyes de la corrupció i substituir les masses que només practiquen un abús de poder, sí!

Qui m'acompanya?