dissabte, 4 de febrer del 2012

"Papa, cuéntame otra vez esa historia tan bonita"

Aquesta tarda s'ha decidit qui haurà de dirigir la secretaria general del PSOE, després d'una espera de recompte desesperant, tot sigui dit.

Fotografia: El País

Finalment, només 22 vots han estat la diferència que ha demostrat públicament, -un cop més- les divergències acusades que patim el si de la formació política. No m'ha encandilat mai la candidata Chacón (tampoc vulgui interpretar-se això com que sóc aférrima seguidora de Rubalcaba). La qüestió està en que aquestes eren les dues úniques 'ofertes' que se'ns plantejaven. Cap més, en un moment en què representa que cal reinventar-nos per tornar a escalar el cim que tornem a mirar des de baix.

Les intervencions d'avui han estat, no obstant tot, definitives per -si ho havia d'acabar de fer- decidir-me cap a una banda o l'altra.

No m'agrada que m'escridassin (només em recorda poder); no m'agrada que m'intentin manipular (fa temps que em sé tots els contes); no m'agrada que em llegeixin un guió per convèncer-me (el millor producte és aquell que es ven sense llibreta); no m'agrada que se'm vulgui fer creure que el vermell i el blanc són el mateix color (per això passo les visites a oftalmologia).

Tampoc m'hagués agradat, doncs, que la majoria del vot s'hagués decantat cap a una dona política que no se sap mai si de veritat és nacional o només fa país quan toca...

Sincerament, és una llàstima que no hagi pogut obtenir el càrrec una dona (penso que aquesta ha estat una de les cartes que ha utilitzat, -sense la fonamentació, però, que calia- la Chacón, una 'recent' feminista que personalment m'ha semblat 'de segona'). 

En totes les federacions nacionals hi ha dones molt preparades, tant com per haver pogut encetar la veritable nova etapa de canvi socialista, aquella que -des de la mirada femenina- hagués estat el 'reinvent' esperat que goteig a goteig obrís camí cap a la remuntada que ens cal, certament.

Una llàstima haver de seguir recordant aquella frase que fa uns dies em recordava una molt bona companya i que sens dubte ens toca l'ànima als i a les que ens sentim socialistes, de raó i de fet: "papa, cuéntame otra vez esa historia tan bonita".  Llàstima...