dijous, 24 de juny de 2010

La tragèdia ha decidit sortir de festa

Sempre que hi ha una desgràcia com la d'aquesta matinada em fa pensar... Avui, em ve al cap la imatge de la Lluïsa quan eren més o menys quarts de nou del vespre, posant-se guapa, vestint-se amb els pantalons i la brusa comprats expressament per anar a passar la revetlla de Sant Joan a la platja de Castelldefels... i penso amb en Joan que, a banda que tenia previst celebrar el seu dia amb una colla de companys i companyes, havia anat a la botiga de petards de la cantonada a comprar un cohet espectacular que guardaria fins al final de la nit, per alçar-lo al cel entre xiulets i il·luminària. Havia hagut d'estalviar durant uns quants mesos per poguer assumir el cost de la font de llum, però ell pensava, "n'haurà valgut la pena, quedaré com un senyor". També em sembla veure en Raimon discutint amb els pares. Era la seva primera sortida sol però tot i així la germana gran, la Núria, no entenia perquè els seus grans havien de passar frisança pel fill que marxaria amb ella al cap de poc més d'una hora amb tren, cap a la costa. La mare no deixava d'advertir què havien de fer per tal que no patíssin cap ensurt. El pare, un tant generós i tot, però, els havia passat 20 euros a cada un, d'amagat de la dona, per si als joves els calien per tornar a no se sap quina hora de la vetllada... I veig la Marta... la imagino pintant-se els llavis de color d'estiu, amb la intenció de calcar-los a la galta del seu company Martí, de qui n'està força enamorada. "Potser aquest vespre començarem una nova etapa", ha pensat abans de sortir de casa.
I sí, la veritat mai tan aprop. Avui, els/les protagonistes dels meus pensaments han començat una nova vida, ben lluny de la nostra, ben diferent que la que duien fins fa només unes hores.
La Lluïsa, en Joan, en Raimon, la Núria, la Marta i set companys i companyes més, han decidit marxar d'aquí la nit de Sant Joan per a no tornar-hi mai més. Una curta mil·lèssima de segon n'ha estat suficient per endegar la seva joventut cap amunt, ben amunt... El pas soterrat era innecessari utilitzar-lo, hi havia massa cua a fer i a la sorra de la platja els esperava la nit més màgica de l'any, la nit en què s'havien de complir tots aquells desitgos de felicitat, aquella que duien esperant ja feia dies sense ni tan sols imaginar el preludi del que ella, la tragèdia, els tenia preparat.
Avui, dotze dels nostres no han tornat a casa amb nosaltres. Mentre el dia avança, els seus cossos resten immòbils al lloc on la ràpida màquina de tren els va trabar els seus somriures, intactes, esperant poguer ser guardats a l'urna del mai més, permisius a que lloem per les seves ànimes.
Mares i pares, ens envaeix la tristor, estem amb vosaltres. I a vosaltres, petits i petites que no vareu aconseguir acaronar l'escuma de les onades a la última platja: bona festa, allà a on estigueu!!!

dimarts, 22 de juny de 2010

La gallina dels ous d'or

Hi havia una vegada, un granjer, que tenia una gallina força especial. No posava ous normals, de clara i rovell, posava ous d'or.

Cada matí, el granjer anava a veure si la seva gallina preferida n'havia posat algun, i cada matí, l'animaló n'havia fet un de nou. Llavors, el granjer tornava a casa i es disposava a sortir a vendre aquell ou d'or pel qual en feia molts dinerons.
Les nits, les passava sense dormir comptat la fortuna que, a poc a poc, li anava servint la seva gallineta. Però una nit es va preguntar: com s'ho deu fer la gallina per pondre ous d'or? Després de descartar moltes idees, va arribar a la conclusió que la seva gallina havia de tenir una màquina dintre de la panxa, que li permetia fer els ous d'or. I en un intent de cobdícia va anar rumiant que, si li extreia la màquina, ell mateix podria fer ous a la seva conveniència i fer-se encara més ric i mil·lionari, d'una manera molt més ràpida!!!
Aquesta idea l'anava absorvint. Cada dia que passava la seva cobdícia li podia més i més, i volia més ous, volia molt més or que el que li regalava la seva estimada gallina. I amb aquesta pensada s'hi va obsessionar de tal manera que, un dia, va anar cap al galliner disposat a extreure de l'animal la màquina que feia els ous d'or.
Sense cap mena de remordiment i cec pel desmesurat afany de lucre va matar a la gallina i va còrrer cap a casa. Ja s'imaginava els sumptuosos palaus en què viuria a partir d'aleshores... Però, en obrir la seva preuada gallina la sorpresa va ser comprovar que no hi havia cap màquina dintre i, amb tota la tristor, va empenedir-se d'haver-se hagut de desfer d'aquell ésser viu que tantes matinades li havia fet companyia, per culpa del seu egoïsta sentiment.
Com feia els ous d'or segueix sent un misteri, però el que és ben cert és que el granjer va quedar-se sol per sempre més.

dilluns, 21 de juny de 2010

13 articles, degollats per la última ponència


Per: María Peral -El Mundo, 18 de juny de 2010


La base sobre la que deliberarà el Tribunal és una ponència presentada per la seva presidenta, María Emilia Casas.


La ponencia sobre el Estatuto de Cataluña elaborada por la presidenta
del Tribunal Constitucional propone declarar inconstitucionales los
siguientes preceptos o partes de preceptos, (en este último caso se consideran contrarios a la Constitución los anotados en cursiva):

Artículo 6.1. La lengua propia de Cataluña es el catalán. Como tal, el
catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones
públicas y de los medios de comunicación públicos de Cataluña, y es
también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje
en la enseñanza.
Artículo 76.4. Los dictámenes del Consejo de Garantías Estatutarias
tienen carácter vinculante con relación a los proyectos de ley y las
proposiciones de ley del Parlamento que desarrollen o afecten a
derechos reconocidos por el Estatuto.
Artículo 78.1. El Síndic de Greuges [defensor del pueblo] tiene la
función de proteger y defender los derechos y las libertades reconocidos
por la Constitución y el presente Estatuto. A tal fin supervisa, con
carácter exclusivo, la actividad de la Administración de la Generalitat
(...)».
Artículo 97. El Consejo de Justicia de Cataluña (CJC) es el órgano de
gobierno del poder judicial en Cataluña. Actúa como órgano
desconcentrado del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), sin
perjuicio de las competencias de este último, de acuerdo con lo previsto
en la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ).
Artículo 98.2 y 3. Las atribuciones del CJC respecto a los órganos
jurisdiccionales situados en el territorio de Cataluña son, conforme a lo
previsto en la LOPJ, las siguientes: a) participar en la designación del
presidente o presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña
(TSJC), así como en la de los presidentes de Sala de dicho Tribunal
Superior y de los presidentes de las Audiencias Provinciales; b) proponer
al CGPJ y expedir los nombramientos y los ceses de los jueces y
magistrados incorporados a la carrera judicial temporalmente (...); c)
instruir expedientes y, en general, ejercer las funciones disciplinarias
sobre jueces y magistrados en los términos previstos por las leyes; d)
participar en la planificación de la inspección de juzgados y tribunales,
ordenar, en su caso, su inspección y vigilancia (...); e) informar sobre los
recursos de alzada interpuestos contra los acuerdos de los órganos de
gobierno de los tribunales y juzgados de Cataluña (...) 3. Las
resoluciones del CJC en materia de nombramientos, autorizaciones,
licencias y permisos deben adoptarse de acuerdo con los criterios
aprobados por el CGPJ.
Artículo 95.5 y 6. El presidente o presidenta del TSJC es el
representante del poder judicial en Cataluña. Es nombrado por el Rey, a
propuesta del CGPJ y con la participación del CJC (...). 6. Los presidentes
de Sala del TSJC son nombrados a propuesta del CGPJ y con la
participación del CJC (...).
Artículo 99.1. El CJC está integrado por el presidente o presidenta del
TSJC, que lo preside (...)».
Artículo 100.1. Los actos del CJC serán recurribles en alzada ante el
CGPJ, salvo que hayan sido dictados en el ejercicio de competencias de
la Comunidad Autónoma.
Artículo 101.2. El CJC convoca los concursos para cubrir plazas
vacantes de jueces y magistrados en Cataluña en los términos
establecidos en la Ley Orgánica del Poder Judicial.
Artículo 111. En las materias que el Estatuto atribuye a la Generalitat
de forma compartida con el Estado, corresponden a la Generalitat la
potestad legislativa, la potestad reglamentaria y la función ejecutiva, en
el marco de las bases que fije el Estado como principios o mínimo común
normativo en normas con rango de ley, excepto en los supuestos que se
determinen de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto. (...)
Artículo 120.2. Corresponde a la Generalitat, en materia de cajas de
ahorro con domicilio en Cataluña, la competencia compartida sobre la
actividad financiera, de acuerdo con los principios, reglas y estándares
mínimos que establezcan las bases estatales (...).
Artículo 126.2. Corresponde a la Generalitat la competencia
compartida sobre la estructura, la organización y el funcionamiento de
las entidades de crédito que no sean cajas de ahorro (...) de acuerdo con
los principios, reglas y estándares mínimos fijados en las bases estatales.
Artículo 206.3. Los recursos financieros de que disponga la
Generalitat podrán ajustarse para que el sistema estatal de financiación
disponga de recursos suficientes para garantizar la nivelación y
solidaridad a las demás Comunidades Autónomas, con el fin de que los
servicios de educación, sanidad y otros servicios sociales esenciales del
Estado del bienestar prestados por los diferentes gobiernos autonómicos
puedan alcanzar niveles similares en el conjunto del Estado, siempre y
cuando lleven a cabo un esfuerzo fiscal también similar. (...).