dilluns, 21 de març de 2016

Poca cosa a dir, molt a sentir.

Més d'un mes sense escriure aquí ni una paraula tot i expressar-ne, però, moltes. Però, què fer quan no s'hi pot fer rés? Pregunta de difícil resposta per a alguns, i de ràpida reacció per a d'altres. M'incloc al sac de la gent que ha optat pel segon cas. Som, crec, més feliços.

Uf!, pensareu. On ha quedat la Mercè de fa només uns mesos? Ep!, que segueixo vigilant de prop l'enemic, però aquest cop sense fer-m'hi cap mena de mala sang. No val la pena.

La vida es bella, com apuntava Roberto Benigni i, sabeu què?, m'apunto a la idea.

Mentre es pugui sentir, tot és gens ufà.