Cada matí, el granjer anava a veure si la seva gallina preferida n'havia posat algun, i cada matí, l'animaló n'havia fet un de nou. Llavors, el granjer tornava a casa i es disposava a sortir a vendre aquell ou d'or pel qual en feia molts dinerons.
Les nits, les passava sense dormir comptat la fortuna que, a poc a poc, li anava servint la seva gallineta. Però una nit es va preguntar: com s'ho deu fer la gallina per pondre ous d'or? Després de descartar moltes idees, va arribar a la conclusió que la seva gallina havia de tenir una màquina dintre de la panxa, que li permetia fer els ous d'or. I en un intent de cobdícia va anar rumiant que, si li extreia la màquina, ell mateix podria fer ous a la seva conveniència i fer-se encara més ric i mil·lionari, d'una manera molt més ràpida!!!
Aquesta idea l'anava absorvint. Cada dia que passava la seva cobdícia li podia més i més, i volia més ous, volia molt més or que el que li regalava la seva estimada gallina. I amb aquesta pensada s'hi va obsessionar de tal manera que, un dia, va anar cap al galliner disposat a extreure de l'animal la màquina que feia els ous d'or.
Sense cap mena de remordiment i cec pel desmesurat afany de lucre va matar a la gallina i va còrrer cap a casa. Ja s'imaginava els sumptuosos palaus en què viuria a partir d'aleshores... Però, en obrir la seva preuada gallina la sorpresa va ser comprovar que no hi havia cap màquina dintre i, amb tota la tristor, va empenedir-se d'haver-se hagut de desfer d'aquell ésser viu que tantes matinades li havia fet companyia, per culpa del seu egoïsta sentiment.
Com feia els ous d'or segueix sent un misteri, però el que és ben cert és que el granjer va quedar-se sol per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada