divendres, 30 de juliol del 2010

El meu 30J

Han estat quasi bé dos anys que he fixat la meva mirada cap als esdeveniments polítics i cap a les controvèrsies que ha generat la greu crisi econòmica que patim. I dos anys, també, posant ull a les gestions dels comissaris del poder en referència al moment caòtic pel que travessa l'Estat.
Les meves reflexions finals de tot plegat corroboren allò que sentia de ben jove però -com fa el felí abans de capturar la presa- he preferit deixar passar aquest temps per refermar cap a quina illa nedar sense perill d'enfonsar-me pel camí.
Avui, amigues i amics, és un dia important per a mi. És el meu 30J. Aquest 30 de juliol he firmat sobre paper la meva implicació directe cap al Partit dels Socialistes de Catalunya. Avui, ha deixat de ser oficiós per passar a ser oficial.
Per tant, des d'ara mateix puc dir que em sento orgullosa de caminar al costat de la política des de la militància, recolzant al partit que, en el moment en què més dures semblen les espectatives pel canvi, sap treballar de valent i segueix practicant en la lluita amb coratge, per aconseguir que la feina ben feta sigui sempre la fita que ens mou, per assegurar amb el nostre gest un món democràtic i just.
Agraeixo la confiança que el PSC ha dipositat en la meva persona i des d'aquestes lletres així ho expresso als meus companys i companyes.
Estic segura que entre tots i totes podrem seguir transmetrent la confiança que vencerem la dura crisi que escanya l'ànima a tothom, des del compromís i des de la transparència que sempre ens han definit.
El camí serà difícil, ho sé. Però aquest és un dels motius més encoratjadors en la meva decisió, perquè les fites s'aconsegueixen fent pinya i, des d'avui, em sento totalment integrada en aquest engranatge que continuarà creixent i millorant al servei de Mataró, de la comarca, de la província, de l'Estat.
Gràcies, companyes i companys, per comptar amb mi.
Segueixo Creient!

dilluns, 26 de juliol del 2010

Gràcies, Sergi, t'estimo!

Dedicatòria del llibre 'Ja tinc un any!' -juliol de 2006

La història del primer any de vida d'en Sergi ha estat la manera més senzilla i accessible de donar les gràcies a dues persones meravelloses, que han fet possible que molts dels que estem al seu costat tinguem la sort de comptar amb la criatura que, d'alguna manera, ha fet canviar les nostres vides molt positivament.
El trajecte no ha estat gens fàcil, ho sabem. I molt menys quan recordem els últims dies del mes de juliol de 2005... Quan recordem aquell nadó desprotegit a mans d'una UCI que ens va fer posar a tots la pell de gallina; quan recordem la impotència davant d'una situació que ningú no havia demanat, ni tan sols imaginat; quan recordem les llàgrimes que regalimàven per les galtes de tots aquells qui vam restar patint la possibilitat que el destí se'ns l'endugués, al Sergi...
Aquella coseta tan petita, que ens feia donar un tomb als nostres cors, ens obria alhora un demà plè d'esperança amb les seves ganes de viure, de seguir aquí, entre nosaltres.
I amb la millor expressió del món, es congratula que vosaltres, els seus pares, també sapigueu seguir endavant, amb el somriure més ampli, com ell us en va ensenyar en la seva lluita constant durant els seus difícils primers dies de vida, només amb l'objectiu d'una fita, amb un únic repte a aconseguir: VIURE PER A VOSALTRES!
Avui, en Sergi, de la meva mà i amb la seva indubtable simpatia, us brinda aquestes lletres, que no són gaire al costat del què li suposa poguer seguir comptant sempre més amb el vostre suport.
Gràcies Sandra, gràcies Oriol.
Mercè M.
En Sergi, amb poques hores de vida



















El meu somriure...
...serà sempre el mirall dels vostres!
Sergi

dissabte, 17 de juliol del 2010

Adolfo Pérez Esquivel: ¿Cómo están ustedes?

Es va dirigir als assistents/tes amb un “¿cómo están ustedes?. Aquesta senzilla pregunta -que va recordar la popular família de pallassos de fa més de trenta anys- va sobtar els i les que varem assistir a la conferència d’ahir al centre cívic Pla de Boet. L’Adolfo Pérez Esquivel se’ns va presentar com un home senzill i -com va dir ser- un “pesimista esperanzado”. A l'acte va estar acompanyat per l'alcalde, Joan Antoni Baron, i pel conseller delegat de Participació Ciutadana, Carles Fernández.

Premi Nobel per a la Pau l’any 1980, pels seus esforços en defensa dels Drets Humans, a les vuit en punt de la tarda s’asseia davant de nosaltres amb una humilitat envejable.

El president honorífic de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès (entre d’altres reconeixements pròxims al servei a la Pau i a la Justícia) va ser víctima de tortures, arrestat i empresonat sense judici a Buenos Aires l’any 1976, per part de la Policía Federal Argentina. Del captiveri -que va durar 14 mesos a l’interior d’una espècie de garjola pudenta d’uns dos mètres d’ample per tres de llarg-, en va recordar una breu inscripció a les parets, gravada amb sang des de les mateixes empremtes de qui, com ell, hauria patit detenció. Algú, un dia hi havia escrit: “Dios no mata”, referint-se a les projeccions que en massa ocasions en fem de les desgràcies.


L’esculptor i pacifista va posar com a exemple comparatiu i entenedor del nostre pas per la vida la necessitat que en té un peix de l’aigua sense contaminar. Així, va dir, a nosaltres ens cal respirar un aire ben nítid, sense engrunes de misèries provocades sense cap mena de sentit.


“Compartir la paz alimenta el cuerpo y el espíritu y, a la vez, a nuestras almas. De lo contrario, es imposible conocer el amor”, va ser un altre dels fragments que va llençar a la sala mentre explicava el seu pas per la majoria de països en què ha treballar per promoure la lliberació dels pobles als que segueix castigant l’anomenat ‘privilegi capitalisme financer’. També va esmentar la importància que es mantinguin les llengües, les identitats i, d’alguna manera, tot allò que és signe de riquesa original.

Al pacifista no li agrada parlar de desenvolupament sinó d’equilibri, com a pràctica de vida. El fet que es creïn murs entre els pobles minva la capacitat de compartir i alhora impossibilita qualsevol canvi, va dir. I va recalcar que no existeix la saviesa si no coneixem el sentit profund de la vida.

Amb la mateixa intenció, va fer èmfasi a dues paraules que afirma estar prostituïdes: la democràcia i l’amor. Fa pensar-hi...


divendres, 16 de juliol del 2010

Les resolucions proposades pel President al Parlament d'avui


Aquest matí el president Montilla ha dirigit als grups parlamentaris la resolució que haurà de considerar la reinterpretació del nostre Estatut per part del TC.

El Periòdic de Catalunya -16 de juliol de 2010



Catalunya ha anat construint-se al llarg del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que va ser creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic recollit, entre altres recopilacions de normes, a les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el seu restabliment el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir amb el fi de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.
El poble català segueix proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte al principi de subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, el present Estatut assumeix que:
- Catalunya és un país ric en territoris i gent, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps que vindran.
- Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones.
- L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, valors que segueixen impulsant-ne el progrés.
- L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, així com en els drets històrics del poble català que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya.
- La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i dels deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, avui, en especial, de la igualtat entre dones i homes.
- Catalunya, a través de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i objectius de la qual comparteix.
- Catalunya, des de la seva tradició humanista, afirma el seu compromís amb tots els pobles per construir un ordre mundial pacífic i just.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació. La Constitució Espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica el present Estatut.

dijous, 15 de juliol del 2010

Així sóc, així penso.

Que les situacions del dia a dia enforteixen és la meva bandera
dimecres 14 de juliol de 2010

De professió administrativa comptable, la Mercè Mulet fa uns mesos que va posar en marxa el seu bloc mentrestant... a la Xarxa. La seva infantesa es va veura truncada amb la mort del seu pare, quan ella només tenia 14 anys. De ben jove va viure una separació amb la seva primera parella i va haver de compaginar les responsabilitats familiars amb la feina. Que les situacions del dia a dia enforteixen és la seva bandera. La Mercè d’avui es defineix com feliç esposa, mare i àvia.


Com va sorgir la idea de crear el teu blog, mentrestant...?
Sempre he tingut vocació per les lletres. Als 14 anys, a l’Institut vaig ser guanyadora d’un relat de tema lliure. Vaig escollir desenvolupar l’estat del món i com ho havíem de fer per millorar-lo (eren els últims anys de la dictadura). Amb la mort del meu pare la meva teràpia més efectiva va ser passar a paper tot allò que sentia. Escrivia diferents versos, poesia, de tot... En guardo una carpeta farcida que algun dia passaré al bloc (ja n’hi ha alguna peça inclosa). Amb el temps he comprovat que segueix sent tan efectiu escriure el que un/a sent com fa més de trenta anys. Ho recomano.

Creus que les xarxes socials d’Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se i empoderar-se?
Les dones, malauradament, en el nostre camí cap a la igualtat no podem parar de demostrar. Qualsevol fita realitzada pel sexe masculí és evident. Però en cas que sigui una dona qui aconsegueix sobresortir, el tractament és ben diferent, com si la importància de la qüestió hagués de quedar difuminada. Ja és hora que l’anomenat “sexe fort” trepitgi de peus a terra i es congratuli que a igual condicions, igual resultats. Sortosament hem avançat força en aquest camp i la Xarxa, n’estic segura, ajuda molt a fer públics els nostres drets, els nostres petits grans triomfs. Només cal estar atent/a a la riquesa que contenen diversos blocs femenins...


Com veus el paper de la dona en les noves tecnologies?
T’haig de contestar que exactament igual que el dels homes, sense cap tipus de diferenciació. El problema en què ens trobem, però, és que encara portem la motxilla d’antany a les espatlles. M’explico: es dóna per fet que l’home té unes funcions i que les dones tenim d’altres càrregues ben diferents. És aquí a on hem de refermar els nostres principis igualitaris i lluitar per aconseguir-los. Sembla que la societat està canviant en aquest aspecte però encara ens queda molt camí a fer, i només nosaltres en tenim les eines. El camí s’aconsegueix caminant... o navegant!


Creus que podries contribuir des del teu blog, twitter, facebook... a promoure la Igualtat de les dones? Com?
Si em segiu a la Xarxa haureu comprovat que m’interessen molt els articles d’opinió en general. Això és perquè crec que sempre cal tenir en compte la consideració d’altres envers qualsevol tema d’actualitat. Si això ho aplica qualsevol lector/a, llegint-me, és possible que es valori el concepte que en tinc amb respecte de la igualtat de gènere i la facilitat que tenim a posar pals a les rodes a quelcom que és tan evident com la mateixa natura.


En el teu blog parles de molts temes d’actualitat: custòdia compartida, el divorci en la parella de fet... quina és la teva opinió sobre el debat de la prostitució, l’avortament, la píndola, a favor o en contra?
Uf, podria estar tot el matí contestant aquesta pregunta... Anem a pams. Al meu bloc divulgo la meva opinió sobre cadascún dels temes que tracto perquè són temes que m’interessen. Ara mateix, per respondre’t en una mena d’extracte et diré que estic totalment en contra de la sentència del TC envers el nostre Estatut: una presa de pèl; a favor de la custòdia compartida (ben reglada, és clar), pels drets dels infants, sobretot, i de la família; a favor que s’obrin prostíbuls arreu (que no macros), per emparar una professió que mai no erradicarem i que està deixada de la ma de Déu, com se sol dir, sense cap norma de salubritat, per exemple; a favor de la píndola perquè tothom tenim el dret a decidir quan portar un/a fill/a al món i, en conseqüència, de l’avortament. Tothom som humans i, per tant, imperfectes. Vull dir amb això que, més val no fer néixer una criatura no desitjada que portar-la al món amb precarietats que més d’hora que tard repercutiran en la seva vida. Alhora, només cal posar-me a la pell d’una mare i d’un pare als qui han violat la seva filla menor d’edat... També, però, estic a favor de la vasectomia, eh?


Quina és la teva feina?
Des fa poc més d’un mes sóc víctima de la crisi econòmica que afecta el país, és a dir, estic a l’atur, tot i que penso que per poc temps més. Positivisme pur, el meu. Aprofito aquesta situació per seguir formant-me. Sóc administrativa comptable i he treballat exactament durant trenta anys, quasi bé sense parar, compaginant càrregues familiars amb feina, i malalties, tot sigui dit. Sóc esposa privilegiada, feliç mare de l’Oriol i de la Natàlia i encantada de ser àvia d’un nét preciós, en Sergi, fill del primer fill.


Com et descriuen els qui et conèixen?
Tal i com sóc perquè no em cal amagar rés de mi. Intento ser transparent. Els i les que em conèixen diuen de mí que sóc molt activa, divertida, força extrovertida, molt familiar, amiga dels amics/gues, amb molt de caràcter i uns principis ben definits. No s’equivoquen gens.


Aprofitarem per parlar una mica de tu, quins són els teus interessos, les teves aficions?
Per començar a fer qualsevol cosa cal sentir-se bé, això és fonamental. O sigui que la meva primera afició és aprofitar la salut i deixar de banda els victimismes. Dit això, m’agrada llegir i escriure, caminar sense presses, la muntanya i el mar, el sò del silenci, una posta de sol... Sóc molt romàntica!!! D’altra banda, no m’agrada parlar d’interessos sinó d’escala de valors. I aquí despunten la família i els amics i amigues de veritat.


Abans de concretar aquesta entrevista coneixies DONES EN XARXA?
Sí. Ja he comentat abans que descobreixo moltes pàgines a través d’Internet i una d’elles n’és aquesta.


Pertanys a alguna associació de dones?
Per principis, recolzo qualsevol associació de dones que lluiti per la igualtat. Associada, telemàticament a totes aquelles que descobreixo cercant per la Xarxa. Entre d’altres, segueixo Dones amb Xarxa, She Leader 2.0, La Defensora de la Igualtat del Periòdic, Ciudaddemujeres, Dones Laia l’Arquera, Dones Periodistes Adpc, Vocalia Dones Vista Alegre...



dimarts, 6 de juliol del 2010

Sobre la llei de l'avortament

Avui m’han preguntat quina opinió en tenia amb respecte a la nova llei de l’avortament. Allò que semblava que tenia molt clar a contestar ha desenvolupat pel meu cervell un cúmul de situacions que, impossible de respondre alhora i en tan petita estona.

Pensareu que no tinc les idees clares... mai tan lluny d’això. Encertades o no, tinc una molt definida opinió al respecte però, com sempre faig, intento endinsar-me en la pell del contrari. I després d’uns breus segons de dubtes sense argument he obert boca. Us he de dir que els bàndols que primer han creuat les meves neurones han estat dos: la política, l’un; la religió, l’altre. Automàticament, he contestat a la pregunta, fent cas omís a aquestes dues branques, implicades, que no poc importants davant dels motius que negativitzen l’aprovació del fet de “treure la vida d’allà a on ja n´hi ha”.
Siguem sinzers, lectores i lectors, i tornem a fer aquest exercici tan explícit que fa que les opinions distin de la pancarta quan no en som objectius. Què me’n dieu de la neboda de només tretze anys que ha estat violada al carrer per no se sap qui i que ja porta tres faltes sense menstruar? I de la filla de setze anys, enamorada del seu príncep blau de l’estiu passat, a la què en un moment de disbauxa se li va oblidar que estava al món? I, per exemple, en quin moment no heu de ser permisius amb la parelleta que ha comprat els preservatius a la farmàcia i li “han sortit granota”? Aquests últims no han pogut fer front a les dues últimes quotes d’hipoteca i preguen per l’estalvi imminent però, ara, amb una criatura a les espatlles (sona fatal això, oi?) com s’ho faran per mantenir sostre, aliments, bolquers?... i esperem a tot això que la lletera sigui gratuïta perquè en cas contrari, mals rotllos a casa i problemes per a la parella -i pel nadó és clar- després que s’hagi partit peres i ni un ni l’altre assumeixin la gran responsabilitat que suposa portar un/a fill/a al món.
Mireu, jo sóc d’aquelles que es consideren “bona gent”, aliena totalment a fer cap mal a ningú, ni a destruir, ni a trepitjar, ni a retreure encenalls de brutícia... però sóc, alhora, coherent amb els actes (o almenys ho intento) tot i que pugui haver certes persones que en discrepin del que afirmo ara mateix...
Endavant amb la nova llei i si veritablement existeix aquell ésser, superior a tots i totes nosaltres, penso que ara mateix es congratularà de la posició que s’ha près al respecte.




divendres, 2 de juliol del 2010

Som una nació. Nosaltres decidim!!!


El Ple d'ahir dijous va prendre una de les decisions més unànimes, d'aquelles que en faran història. I no n'hi ha per menys. Ahir, la majoria de partits polítics del govern de la ciutat van manifestar, i corroborar per escrit, el reconeixement del referendament d'un poble, la seva legitimitat, com a conseqüència del desacord a la sentència poc (gens) adecuada que el TC va atrevir-se a dictar després d'una tasca de quasi bé cinc anys de treball de reforma del nostre Estatut d'Autonomia.
Aquells que en el seu moment varem apostar per la nova Carta, avui no volem de cap manera renunciar-hi pel fet que un partit polític -afillat del franquisme que tants caps va fer rodar- describeixi d'inconstitucional i ens acusi d'allò que ens defineix com a nació.
Amb el suport de tot el poble català i l'ajuda de les institucions governamentals hem de fer el màxim resò per deixar clar que som contraris a cap "retallada" en aquest àmbit. I dir no, per aquí no hi passarem...
Els nostres drets, la nostra història, els nostres fons, la nostra llengua... En quin moment aquest Tribunal ha decidit que el dret a l'autonomia, que empara la Constitució, deixa de ser vigent amb Catalunya?

Per tant, ahir el Ple va voler dictar-ne una decisió sine quanon des de la institucionalitat, i nosaltres, els i les d'anar a peu, aquells que cada matí ens aixequem disposats a millorar el nostre petit país, ho farem fermament, manifestant-nos al carrer el pròxim dia 10 de juliol, democràticament.
Som, i serem sempre, una nació disposada a lluitar per allò que és nostre, gràcies als nostres esforços. Som una nació. Nosaltres decidim!!!