Avui ha estat un dia molt important per a l'agrupació del PSC de Mataró. Hem celebrat el Congrés de les #novesenergies i, certament, celebro -valgui la redundància- que en molts aspectes una gran majoria de l'equip que finalment composarà la nova executiva estigui disposada a que així sigui, a que els aires deixin d'atufar a ranci.
S'han estudiat i aprovat les ponències de les dues comissions treballades, pràcticament amb una majoria tan absoluta com la de la dreta que avui governa el país.
Dit això, no tot han estat floretes. Com que malauradament els cops baixos sempre van en la mateixa direcció, en aquest cas no podia fer-se'n una excepció. Estranya posició la desconsideració que s'ha tingut amb la comissió d'Igualtat. La regla de tres no és gens simple. Un desengreixament, suposadament 'obligat' per algunes veus a l'hora de llistar els noms que haurien de formar l'executiva, ha deixat en entredit aquella lluita que ens caracteritzava en ser un dels partits polítics més sensibles amb la Igualtat d'Oportunitats. Sorprenentment, dintre d'aquesta àrea no s'ha inclòs la sectorial de Dona, sinó que s'ha decidit encavalcar-la amb Cultura.
Com ha comentat una bona companya, i després he fet extensible aprofitant el meu torn de paraula, potser els nostres homes pensen que cal culturitzar més al sexe femení i per això han decidit que la sectorial no podia treballar-se sola?
Coses, aquestes, que sincerament no s'entenen. Vanar que aquesta executiva és la primera en tota la història de l'agrupació en què hi ha més dones m'alegra l'ànima, sí. Però alhora em desmunta els esquemes quan comprovo que els cinc (poca cosa!) primers càrrecs són homes.
Ser-hi hi serem, això està més que clar només en mirar les xifres demogràfiques. Però em pregunto: haurem d'acabar sempre acatant la veu del mascle?...
