dissabte, 8 de maig del 2010

El divorci en la parella de fet

El divorci és imminent. Després de més de dues hores discutint, els liders dels partits polítics PSOE i PP no van arribar al mutu acord que -tot i que especulàvem premonitòriament-, esperàvem en candeletes. La xerrada de dimecres passat va servir almenys per arribar a la conclusió sobre la reforma de l’actual sistema bancari (que ara sembla representar a la mare de tots els ous trencats) i al recolzament per part de Rajoy a sumar-nos al pla de rescat grec. Fins aquí. La resta, promeses a l’aire per part d’aquest últim d’un repte sense precedents (que no descobreix, és clar) per sortir d’aquesta situació caòtica que ens depara a mil•lions de famílies. És clar, a canvi de vots a favor. El quid de la reunió havia d’aconseguir tranquilitzar la població i, per contra, més mostres de desunió.

Tal qual parella matrimonial que penja els hàbits, mare i pare destrueixen els seus vincles afectius des d’un posat totalment bèl•lic que compromet als fills en haver de decidir per decantar-se cap al contrincant que menys pèrdues li suposi perquè (no ens enganyem) tots els germans volen quedar-se amb el tros del pastís més gran: “vosaltres ens poseu entre l’espasa i la paret, nosaltres en som les víctimes que quedarem orfes d’alguna manera i, per tant, volem viure amb qui es queda la casa amb piscina”.
Un dels altres greus problemes que es succeeixen d’aquesta separació la pateix mentrestant la filla petita, Catalunya, perquè ara (pensen la parella) no és moment per ajudar-la a tancar els deures, hi ha coses molt més importants a fer que entrar a discutir sobre si aprobarà o no el curs, la pobre desgraciadeta...
Concluint, val a preguntar-se: no havien de trobar-se per disposar les millors mesures i aconseguir que la descendència patíssim en el sentit més ínfim les seves divergències conjugals? Els retrets no salven les situacions, ni els xantatges emocionals: “us compraré tot el que em demaneu si penseu com jo...” Patètica solució. I si, potser, els plantejéssim accedir a la mediació?