dijous, 22 d’abril del 2010

TC'onstitucional', TC'aducat'


Davant de les notícies que la premsa ens mostra aquests últims mesos vaig processant dintre de la meva estreta intel·ligència -perquè no em resta més que adjectivar-la així atesa la inconcordància amb els fets que denúncio-, d'allò que se'n diu "el dret a la pataleta" prefereixo fer-ne text i abocar, com a remei, el desacord que pateixo amb la situació política recent. Bé, no tan recent perquè vist el que s'exposa podria remetre'm al 1978, quan encara no haviem tastat la tan esperada transició de passar d'una dictadura a la democràcia que avui transtorna, en el sentit més bàsic de l'expressió, les opinions dels qui som i ens sentim catalans.
I amb aquest comentari no faig rés més que referir-me a les restriccions cap a la nostra unitat com a Comunitat, als tira i arronsa (més bé em decanto cap al segon moviment que pel primer) que s'està generant entre els membres del cor del màxim poder judicial.
Per començar, molts dels qui condicionen gratuïtament el redactat del raonat futur Estatut d'Autonomia català ja fa massa temps, per dir-ho en un llenguatge planer, que "treballen sense contracte", és a dir, fora del que predica l'ordenament jurídic que tant semblen tenir en compte.
Després que es féssin públiques les retallades plausibles del text que "no" ha de regir la nostra Carta Magna, es veu a venir a distància la privació dels drets que, si més no, amb l'Estatut del 79 haviem mig aconseguit. Per tant, i tal i com es presenta el guió, la pel·lícula acabarà rodada al poblet més efímer i no a la gran ciutat com pretenia el director al seu primer assaig (actors inclosos que ara agafen la baixa per malaltia)...
Des de la meva posició com a ciutadana em sembla increïble que això estigui passant al ségle XXI. És funest que es posin en tela de judici els nostres drets històrics com a nació. Caldrà potser incloure que farem un jurament de perpetuar l'espècie "única i indivisible" com a espanyols??? Ah, i sobretot, caldrà fer aquest testimoniatge en la llengua nacional de l'Estat monàrquic, ja que el català només podrà usar-se com a element "vehicular", com ara aquell que es posa un xandall per estar còmode a casa... Desapareix la figura del Síndic de Greuges: massa pressupost a favor de qui només passarà a ser un òrgan merament consultiu. En el mateix sentit, el Conseller Ausàs ja se'n pot ben oblidar de seguir amb la llei de les vegueries: "cuatro y no más". Pel que fa al Consell de Justícia, potser que els qui el formen comencin a passejar currículums a dojo perquè poc se'ls deixarà instar, i de qualsevol sentència n'haurem de demanar la intervenció d'Espanya, a no ser que es tracti d'un assumpte intern concret, (m'ho expliquen això?). Adéu a les consultes populars i a les propostes de referendar sense permís.
Per adobar-ho tot plegat amb força vinagreta, molt bona la praxi utilitzada quan es tracta del finançament: "tanto me das, tanto te doy".
Resumint: o aconseguim destruir els punts negres de la Nacional o la taxa d'accidents es preveu en augment desmesurat!!!