dissabte, 17 d’abril de 2010

Els actes de suport, perjudiquen més que no pas ajuden?

En aquest context s'expressaba dijous passat davant de la premsa l'Enrique Molina, advocat defensor del jutge Baltasar Garzón. L'aclariment de l'ex-fiscal de l'Audiència Nacional em va fer pensar durant llarges estones. Finalment he deduït, potser equivocadament és clar, que l'afirmació no ha estat rés més que una estratègia.
La ment dels humans és una de les peces més intel·ligents del nostre croquis anatòmic, però depenent des quina banda rebem la percepció del missatge se'n pot arribar a fer una valoració o una altra.
Els seguidors més afèrrims del jutge jutjat, aquells que "publiquem" missatges en contra de l'acusació i a favor de condemnar els fets que l'han imputat, podem deduir-ne diverses lectures que en la majoria dels casos solen tendir a un sentiment de "desil·lusió", però ara el més important per guanyar el cas no és "com ens sentim els seguidors d'en Garzón" després del xasco que la frase del magistrat ha pogut produir a les nostres oïdes. Suposadament, hi ha altres vessants per les quals el defensor podria estar apostant.
El TS, 'sensibilitzat' per l'aconseguida fidelització desinteressada (o, interessada) cap al condemnat, en 'omplir-se' de les mostres de suport popular, podria dubtar i, fins i tot, arribar a decantar-se a favor dels fets que ara fan asseure's Garzón a la banqueta (també en són humans i més, o menys, però influenciables a les circumstàncies). Ara mateix, això, ja és un fet. Dintre d'una de les zones de la matèria gris de cadascún dels membres del Tribunal, en positiu o en negatiu, ja se'n ha fet una lectura, per tant, aquestes mobilitzacions poden plantejar divergències interpretatives respecte la resolució final d'aquests.
La segona part de la trama de l'acusació (que és a on es troba ara mateix la partida) és un plantejament que sembla buscar l'antítesi de les fites que s'hagin pogut provocar fins el moment (amb la intenció informada de "seguir sols davant del perill"). En el millor dels casos, Garzón aconseguirà quedar-ne absolt tot i haver declarat deserta la reacció de recolzament per part de la ciutadania en general. En conseqüència el Tribunal Suprem evidenciarà (i s'ho creurà) que no ha patit cap tipus de manifestació vinculant, ni a favor ni en contra, que hagi influït en la sentència adoptada. Guanyarà Garzón, i en Molina s'hi apuntarà més d'un "tanto", declarant-se estòicament com a l'advocat que va guanyar el cas contra el jutge Baltasar Garzón, que no és poca broma.
Més seqüències discutibles dintre del mateix cas. Sembla ser que es pretén que al TS els influeixi davant de la decisió a acatar, el tractament jeràrquic que l'acusat ha pogut utilitzar en els seus escrits cap al senyor Botín perquè, dit en poques paraules, el tracte de confiança defuig dels protocols establerts... Llavors, se l'hauria de seguir jutjant per altres moltes discrepàncies en aquest sentit, no? Quina ridiculesa.
Amb tot, mentrestant es mouen polítiques adversàries entre l'únic govern espanyol que uneix els dos partits majoritaris, a la Càmara del Parlament vasc, i es parla d'un "aixecament de les dues Espanyes" i, d'altra banda, l'organització catalana "Un dels nostres" celebra la tasca de Garzón a favor dels drets humans i del principi de la justícia universal, guardonant-lo amb un premi.
Per anotar-hi conclusions, la causa en sí, en el fons, no deixa de permetre a la gent fins i tot "de carrer" a que l'assumpte es tracti com un dels casos polítics amb més rellevància des ja fa moltes dècades... S'ha patit prevaricació o, més aviat s'ha intentat burxar el diccionari constitucional per remetre's a la falta?

Endavant amb les vostres armes, al tàndem Garzón-Molina!!!