Les propietats medicinals de les nostres plantes

A dos quarts de nou del matí, trobada amb els amics per fer el cafè amb llet, s’haurà de caminar una estona i més val donar alguna cosa a l’estòmac fins la parada de l’esmorzar. La trobada d’aquest diumenge té una missió afegida: conéixer les propietats medicinals d’algunes de les plantes que créixent en els nostres paratges.

L’Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta ha estat el punt de partida on el grup de, calculo, entre quaranta i cinquanta persones de totes edats ens disposavem a saber-ne una mica més del que ens pot oferir la natura, sense haver de passar en molts casos, a ingerir remeis de medicina tradicional.
La Carme, una noia força entesa en el tema, ens n’ha fet de guia.
Durant les quatre hores i poc que ha durat el recorregut hem pogut apreciat més d’una trentena d’espècies diferents de plantes que, tenim al nostre abast, i més d’un i d’una coneixem ben poc.
Una cosa que la Carme ha deixat ben clara és la necessitat imperiosa d’anar molt en compte a l’hora d’utilitzar algunes de les varietats perquè, com passa amb els bolets, una gran part en són tòxiques, fins i tot poden arribar a provocar aturades cardíaques, com n’és el cas del Teix, arbust tot ell verinós, tot i ser-ne una joia botànica del Maresme.
En la majoria dels casos, les plantes col•laboren a salvar malestars dels tipus intestinals i respiratoris (com ara el sauquer, l’orenga, l’ortiga, l’herba de Sant Robert...), però dintre del meu desconeixement en aquest àmbit, avui he conegut versions que ni imaginava de les verdures.
Per exemple, l’anomenat “Lithospermum”, de propietats hormonals, abortives, contraceptives, indicat també per millorar problemes de ronyó; la “Borsa de pastor”, actua com a antiinflamatòria, antirreumàtica i, sobretot, n’és un remei molt eficaç pel dolor menstrual; la “Falguera”, laxant força suau que alhora afavoreix la funció hepàtica; o el “Roldó”, que a més d’utilitzar-se per curtir la pell (l’utilitzen els adobers) és astringent. El problema és que aquesta espècie és altament tòxica, fa una mena de fruïts que recorden les mores vermelles i, per tant, s’hi ha d’anar molt en compte de no confondre’s. També es coneguda pel nom “emborrachacabras”; sí, sí... les ovelles que en rumien en surten un tant contentes...


Bé, com podeu comprovar, el matí ha estat molt enriquidor i amè. Ha valgut la pena, tot i l’esforç per fer el cim, caminar al costat de tantes plantes autòctones i, sobretot, en companyia dels amics i amigues.