No descarta una declaració unilateral d’independència. Ho diu així, i es queda tan ample!... Opto per pensar que tot
plegat ha estat una estratègia perquè, diria que com a polític -deu haver-se
mirat les lleis, encara que pel damunt, abans de muntar tota la mobilització
que ha muntat des que va començar a governar amb l’únic objectiu (sigui dit) que portar al nostre país a la independència-, oi?. Tot em fa pensar que aquest senyor de somriure fàcil i gest irònic ja s’olorava com acabaria
el clot de la consulta promesa.
No cal ser massa avesat al què i al què no és
legal i al què o no és legítim. Ens agradi o no, seguim depenent d’una
Constitució que resa “se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación
española, patria común e indivisible de todos los españoles” i en l’aspecte que ocupa el cas només “reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las
nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas”.
Tot aquesta paragrafada només a obrir-la, en el seu títol preliminar.
Per tant, a no ser que la
llei de lleis es constituís d’una probable reforma (més que improbable en
el sentit de l’article 2 que acabo de transcriure, tenint en compte el moment del poderós govern central actual i la debilitada monarquia, no sabe, no contesta) ell coneixia, des que va sorgir com a ‘profeta’ i portador del manà etern, -sense Bíblia que en
donés fe, clar- que la possibilitat que el dia 9 de novembre de 2014 la consulta pactada
es fes efectiva era només una mena de "t'ho portaran els reis" per a qui encara creu que venen de l'Orient. Però ostres!, encara n'hi ha, tu!
La sentència per part del Tribunal de l'Haia
quant a la declaració de Kosovo com a país independent l’any 2010 no hauria
de servir com a precedent (anem molt en compte amb els Estats Units i amb la
Unió Europea, perquè els primers no en van voler saber rés, de moment, i Brusel·les ja s'ha pronunciat al respecte) si, finalment, el
president català opta per saltar-se a la torera la nostra legislació. Comparar
la nostra situació global amb la del país bàltic no és aplicable. El mateix
Tribunal, aquí, no farà cap moviment en fals i resoldrà per pronunciar-se a
favor de les lleis que constitucionalment ens emparen, com va recordar Obama. Les nostres. Rés més.
A qui em llegeixi: a Catalunya –avui per avui
i encara- no hem perdut cap guerra ni estem sotmesos excepcionalment a cap
resolució per part de les Nacions Unides. No governem a cavall d’una administració
internacional ni hem format cap Assemblea a la qual poder-nos dirigir (el poble)
per transmetre la voluntat de canvi del nostre futur sense dependències. Això de la secessió, no va per a nosaltres.
Si veritablement Catalunya acaba declarant-se
independent unilateralment, obviant així el marc legal internacional, la frustració
de la ciutadania, l’endemà mateix del segon SÍ, tampoc coneixerà precedents.
Això sí, el senyor Mas haurà aconseguit la
seva comesa: passar a la història.
