El nostre govern i un únic projecte polític: la independència

Sobre el procés sobiranista que es viu a Catalunya, diu Josep Ramoneda al programa 'Els matins de TV3': "Una de les raons de l'èxit de la independència a Catalunya és que és un projecte polític en un moment en què no hi ha projectes polítics a l'escena".

Sembla certa, l’afirmació, tinguda en compte des d’un punt de vista ‘de carrer’, -sense voler menysprear ningú- perquè, de projectes polítics, només pocs mesos abans de les eleccions, i prou. I em refereixo a la majoria (per no dir totes) les forces polítiques que passegem sigles. Però analitzant ben bé la frase del director editorial em pregunto: veritablement, la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat propi n’és prou com per afavorir que la ciutadania pensem que els senyors de CIU i ERC han fet bé la seva feina?. No era pas només aquesta la missiva, penso. O potser vaig malentesa, o sóc il·lusa.

Em remeto als programes electorals de 2011, de cada una de les parts. Moltes de les promeses només han quedat escrites sobre paper però no s’han gestionat políticament de cap manera. Posaré alguns dels exemples més esfereïdors i estareu amb mi.

El MHP Artur Mas, al seu programa enumerava propostes que no es prestaven a cap dubte quan a la disposició que en tindria en estar amb allò que en diem el ‘benestar social’. Mirem l'apartat número 3. Un parell de paraules, aquestes, que per sí soles desprenen confiança de cara a les urnes. El mateix esquema electoral va fer servir Esquerra Republicana. Però, ai... com ens va demostrar Rajoy, “donde dije digo, digo Diego”, i les i els nostres governants s'han aprés molt i molt bé la lliçó del 'presidente' i ara, sembla que vulguin imitar al govern central en aquesta acció.

Parlant d’accions, i sant tornem-hi. Em podeu contestar, encara que breument, quines son les accions de govern que han i s’estan desenvolupant –programa en ma, sobretot- de totes aquelles que van servir de engany premeditat abans de les passades eleccions? La taxa d’atur a Catalunya s’ha erigit els últims tres anys com ningú s’esperava, gràcies a aquelles promeses de les què he parlat fa una estona. La Sanitat. En parlem, de la Sanitat?, o preferiu que decidim deixar-ho per a una altra estona?. Potser aniria millor seguir amb el tema de l’educació, de la immigració, de la igualtat, de la joventut, de la gent gran?... Recordeu?, hi ha milers de persones que depenen de tercers i que, és clar, com que no hi ha pressupost, ara per ara els abonaments han quedat aturats. Trieu-na una, si us plau, i reconeixeu en públic en quin moment el nostre govern actual ha posat fil a l’agulla i ha decidit tenir contents –i si més no, agraïts- a la gent a qui representen, a nosaltres, vaja... Això sí, tenim un govern que dia rere dia ens fa palès que quan siguem independents tot canviarà. I, malauradament això, ara, en un moment de crisi astronòmica en què la pobresa travessa els llindars d’una gran majoria de les famílies catalanes, es pretén manifestar com a la panacea dels ensurts.

No vull ser destructiva sinó realista. M’agradaria veure el ‘moviment de fils’ dels senyors Mas i Junqueras si demà partim peres amb la resta d’Espanya. Uf, feina fuig, que no en sabem! Però el discurs... el discurs ha estat maco, oi?

Per tant, senyor Ramoneda, no faci afirmacions tan gratuïtes amb respecte al Partit dels Socialistes Català, ni per activa ni per passiva, perquè sincerament, potser nosaltres no tenim un projecte polític ben assenyat i amb tota la coherència que cal, però no s'enganyi, la resta de partits, siguin d'esquerra o no, tampoc.

Per a qui no hagi vist el programa: