dimarts, 25 d’octubre de 2016

On sou els Puig, els Font i els Roca?...

De tant en tant em plantejo coses improbables, i no perquè jo sigui més papista que el Papa, sinó perquè cada cop visc coses més estranyes en aquest país on he nascut.

Us ho explico. Ahir vespre, per una afecció de salut vaig haver de visitar les urgències al centre hospitalari públic de Can Ruti. Mentre vaig suportar una llaaaaaarga espera –gens estrany, arrel de les retallades d'un dels drets universals que s'han fos, oi?- els megàfons de la sala anaven incansablement citant nom i cognoms dels pacients a qui anava tocant el torn segons la gravetat, després del famós i conegut ‘triatge’.

Bé, doncs durant quasi bé les tres ràncies hores d’avorriment, m’atreveixo a assegurar que un vuit sobre deu dels noms i cognoms de malalts a qui s’anava donant pas als box eren un tant difícils d’entendre. I no era per la mala qualitat del aparell electrònic que ens cridava, ni pel ‘ganguejar’ de l’interlocutor. 

Se’n van anomenar molts. Us en posaré alguns exemples: Zedong; Al Fayed; Kinte; Adomaui... De tant en tant s’escapava algun Gutiérrez, fins i tot hi havien un Pérez i un Domínguez, fixeu-vos-hi com són les coses!

Però mentrestant, jo anava preguntant-me on havien quedat els Puig, els Font i els Roca?, per exemple.

Precisament llavors em va venir al cap allò que fa temps preguntem i reivindiquem als nostres governs, que no és més que gaudir d’una Sanitat Pública com cal, i immediatament em vaig preguntar si la demanem per a nosaltres, principalment, o només ho fem per pur esnobisme, o perquè ‘toca’ fer-ho. I clar, vaig deduir, poc amablement, que els Puig, els Font i els Roca, aquells que planten estelades enmig de la plaça Catalunya, estaven esperant torn a qualsevol de les moltes clíniques privades que hi ha a Barcelona. Il·lusa jo... encara hi ha classes!

Em va tocar el torn. Del metge no en tinc pejoratiu a dir. Immigrat de l’est d’Europa, això sí. Que no passa rés, absolutament rés! La praxi va ser la correcta, ara no us penséssiu que sóc racista!

Però no puc negar que em va fer molta il·lusió que la infermera que em va tractar portés una targeta penjada sobre el seu pit esquerre on s’hi llegia: Anna Armengol.





Sobre el capítol de l’escola pública en parlaré en un altre moment, val?