Què fer quan no se sap què fer?

Del cacau mental en què estic immersa no sé com sortir-me'n. Em refereixo a que queden pocs mesos per escollir quin partit polític vull que em representi -anirem de curt, i sostindrem d'entrada només les pròximes municipals- al meu poble.

Certament el candidat que es presenta pel partit al què jo fins fa poc temps militava -i que tot sigui dit, va guanyar el lloc al què aspirava jo en les primàries- sembla haver fet una feina escrita que es pot anomenar de molt poc simple. També sigui dit que la formula amb què l'ha presentada és la que jo proposava en el meu 'mini-pre-programa': comissions per àrees; treball en equip; propostes obertes a la ciutadania en general; reorganització de barris... però bé, no tracto ara de detractar al protagonista sinó de precisar en quina direcció aniran els trets.

Dit això. Per què vaig deixar el PSC?, crec que ja és hora que ho faci públic. I no només per donar-li al teclat sinó per complaure a aquelles persones que en el seu moment van confiar amb mi com a possible candidata a l'alcaldia del Masnou. 

1. Les primàries amb què vaig participar no van ser del tot honestes, i molt menys transparents. Perquè ho entengueu, mentre jo em trencava les banyes intentant contactar amb la base, havent de 'viatjar' a Mataró cada cop que havia de proposar una trobada (vegi's la LOPD), hi havia gent que es dedicava a dir-me que el guanyador s'havia forjat al llarg del temps una agenda-mòbil des de la qual podia contactar amb qui fos sense haver d'agafar 'transport' per fer-ho.
2. La 'cúpula' d'aquells moments (inclòs el guanyador que llavors feia de Secretari d'Organització de l'agrupació) amb qui jo hi vaig confiar -il·lusa de mi- ja em tenien preparat el llit a base de somriures i sopars de duro. 
3. Per a qui no ho sap: la Secretària General i Portaveu de l'agrupació va ser qui va insistir en el seu moment que jo ingressés en el partit (jo venia de l'agrupació de Mataró, per motius de residència llavors) per 'eixugar' el rastre d'algunes persones 'non grates' (segons aquesta, clar) de l'Executiva, vistes les meves possibilitats d'endreçar l'ànima del partit.
4. D'entrada, tot el que vaig posar en filera va ser un munt de dades passades de voltes que se'ns exigia des de la Federació del Maresme, pel que fa als llistats actualitzats de militants i simpatitzants (deixats de la ma de Déu); tenir obert el local almenys un parell de dies per setmana (hi som o no?); i fer propostes positives per intentar revifar una agrupació mig 'morta'. Sí , sí, tal com sona.
5. M'hi endinso. Resolc. M'hi sento. Vull fer. M'animo.
6. Només s'ha presentat un candidat a les primàries després que la possible alcaldable informi que no es presentarà com a tal a les pròximes eleccions municipals de 2015.
7. Què és el que li falta al poble? Què és el que no s'està fent al municipi? Què vol la ciutadania dels i les polítiques? Què hi podria jo aportar? En tinc moltes ganes? Sí. Proposo que la cosa no sigui un monòleg i em 'llenço a la piscina'. Estic disposada a lluitar per a la gent que viu i conviu amb mi. Som-hi!

Del que bé després ja us n'he fet cinc cèntims a l'inici d'aquest post, però m'he oblidat de comentar que en l'assemblea de proclamació de candidatura -i un cop vençuda pel vencedor- m'alegro de la seva victòria i li demano -en públic- formar part del seu govern, cosa que aquesta persona posteriorment no creu convenient perquè suposadament som 'rivals'. Rivals?, em pregunto! Fins aquí i prou.

D'això en fa molts mesos. Tants que ja ni recordo. Decideixo que les coses no s'han fet en el sentit de 'sumar' i decideixo ser jo la que resta. Me'n vaig de l'agrupació. Faig pública la meva baixa al partit (i consti que encara no he trencat el carnet).

Mentrestant, vaig 'olorant' altres alternatives polítiques: Què prometen aquests?, I els altres? Em quedo amb el socialisme, sí, però passa que els arrels del 'meu' socialisme només es llegeixen a les faules... Buf, quin neguit!

I ara aquí estic, escrivint aquestes quatre ratlles i sense saber cap a on tirar... Sóc socialista però, ho són tots aquells que llueixen només una rosa vermella i van als actes públics o, els vénen grans -sincerament- els ideals que el socialisme resa? Què fer quan no se sap què fer? 'This is the question', malauradament.

Imatge: Esther Vivas