dilluns, 21 d’abril de 2014

Mas, la consulta i l'arca, de Noé?

Contestaré afirmativament a la primera pregunta proposada el pròxim 9 de novembre. I li explicaré, senyor Mas, les meves raons, no sigui cas que un cop fet el recompte, la victòria del primer ‘SÍ’ no es quedi enlloc més que en un -més que suposat- titular aquí i allà perquè –ja ho he dit en altres ocasions- veig a venir que el que vostè vol només és un lloc en la història, independentment del sí a la independència (o la gallina dels ous d’or) amb el què tant sembla combregar.

Jo li parlaré dels meus motius. Dels què em fan no tenir-hi dubtes a votar a favor del dret a decidir del poble que, a més, ja va corroborar com a legítim la darrera STC de 25 de març passat. Però no s’equivoqui, senyor Mas, el dret a decidir que vostè ven no casa amb l’ordenament jurídic que, de moment, preval en el nostre país. Ni pel que fa a la Constitució Espanyola, ni a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Per tant, crec que vostè ha començat la casa pel sostre, i que el govern espanyol li esfondrarà amb exèrcit inclòs, si cal, abans que pugui construir-ne les parets.

Miri, no sé si titllar-lo d’il·lús o més aviat de supèrbia, la seva. Perquè personalment -i estic segura que com jo a una gran majoria de la ciutadania-, ens hagués agradat poder viure la seva lluita contra la resta del territori des d’altres mostres bèl·liques pels nostres interessos. I li en exposaré alguns exemples, més que necessaris.

Diu la Constitució Espanyola, en el seu article 23, que la ciutadania té el dret a participar en els assumptes públics, directament, sí, també ho resa així, i no només per mitjà de representació. Alhora, igualment ho corrobora, i sense canvis dialèctics, l’article 29 del nostre Estatut. Arrel d’aquestes dues postures, legals i legítimes, crec que ens és fonamental, doncs, caminar cap al primer ‘sí’ el dia 9 de novembre pròxim. Però és clar, havent vist diferents formes de fer per part del govern que encapçala al Parlament, no sé ben bé com ens vendrà vostè llavors el triomf, l’endemà mateix de les eleccions, en cas que la ‘terra promesa’ segueixi sent dependent del govern central espanyol. Ens parlen d’una declaració unilateral d’independència... no es posin xulos, senyors, que saben que amb aquesta postura no aniran enlloc. Fins i tot dirigents de la seva coalició trepitgen la proposta.  

Però bé, tornem a on hem començat i respongui’m, si és que té arguments lícits per fer-ho, com ha estat que s’ha passat la seva legislatura encomanant-se a una sola paraula i sense exercir la seva responsabilitat, la que se li va donar a les urnes, vull dir.

Només faré èmfasi en alguns dels drets pels quals hagués hagut de lluitar com a dirigent en el què es va confiar, i no ha fet. En quina cantonada ha deixat vostè, senyor Mas, el dret que tenim a un lloc de treball, quan la taxa d’atur dels últims tres anys s’ha vist erigida com fa tants anys que ni recordo?. On ha deixat les possibilitats d’inversió per crear ocupació?. I no em respongui que el tripartit li va deixar per eixugar un deute de dimensions infrahumanes, perquè aquí l’únic que s’allunya de la humanitat és vostè.

Li recordaré també l’article 39 de la CE, que recorda que els poders públics asseguraran la protecció social, econòmica i jurídica de les famílies; la protecció dels fills i filles, i sobretot tenint-se en compte els acords internacionals que vetllin pels seus drets de protecció. I miri, l’Estatut català encara en fa més protagonisme, si cap, en el seu capítol primer. Faci’n un repàs, si li plau, dels seus 28 articles, i després digui’m en quin moment se’ls ha deixat de ‘passar pel forro’ com vulgarment s’expressa. Vulgarment, també, és de la única manera que vostè ha accedit a aquestes expressions jurídiques. Què ha passat, senyor Mas, que ens té als i les usuàries de la pretesa Sanitat Pública tan deixats de la mà de Déu, i als professionals del sector tant i tant emprenyats per culpa de les seves malifetes?. Llistes d’espera, fracàs escolar, atur, desnonaments... Li sonen?

Pel que fa a altres capítols, -i no de la Carta Magna espanyola precisament- com ara el cinquè de la nostra, ja ni cal parlar-ne, perquè diria que ni a vostè ni als seus satèl·lits els interessa saber rés sobre el què son els principis rectors, ni d’allò de l’eficiència, ni de l’eficàcia, i molt menys de quines haurien de ser les ‘mesures necessàries’ per al compliment de rés oi, senyor Mas?

Amb tot, insistir que durant el que penja del seu mandat només li ha 'fet gràcia' això de [com]prometre a tothom que si ens quedem sols com a país tot anirà millor. Però per a portar a bon port aquesta fita, que no ho oblidi ningú, ha fet del seu govern una trama de subversió que no ha tingut en compte els detalls que contemplen ni la Constitució ni l’Estatut. Deixi’ns d’enganyar i de creure’s que som imbècils, president. Nosaltres sí que sabem que tots dos documents els vam referendar i que ara, el que caldria, és abans que rés modernitzar-los d’acord amb la conjuntura actual.


Deixi de crear només una lluita absurda entre el poble i deixi’ns, només, decidir. I decidir també vol dir tenir-nos en compte quan s'elaboren les lleis, sap?. 

O això, o ja el veig pilotant l’arca de Noé, a vostè.