Plorava, perquè li volien prendre la lluna,
plorava, perquè el cel li havia tancat els ulls
i els núvols s'enfosquien al seu mirar...
Avui he plorat jo també
per aquell ocell trist que volia prendre'm ben fort les mans sense aconseguir-ho,
ni amb un esforç del seu cor.
Avui he plorat,
perquè estimo aquell ocell vençut.
Aquell ocell perdut
per un miserable tros de pluja.
Per un estel
que ha mor dins seu.
M'agradaria molt,
que les mans amaguéssin trossos de sucre i mel fosa.
M'agradaria tot això i molt més
per esborrar totes les llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada