No hi ha treva ja, tant sols una intenció que es desmunta com un mirall al cel.
I llenço petons a l'aire i abraçades a l'oblit.
No hi ha soroll, tan sols s'escolta el xiular del vent a una de les cantonades del mur.
S'escapa el relleu dels somnis que descansen, serens.
I apareix l'ombra de la vida i em demana la mà.I mentrestant, prop de la finestra cerco el mar.
La meva aportació per commemorar el Dia de la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada