dilluns, 30 d’agost de 2010

La normalitat ja és a la cantonada

Avui, un dia diferent.

Diferent perquè la davallada de la temperatura s'ha fet notar. Diferent, perquè a casa s'ha deixat sentir la buidor des de ben d'hora. Diferent, perquè ha estat un dia per organitzar. Diferent perquè hem dit l'adéu definitiu a un company... que al cel sigui.



El temps camina i l'estiu s'escapa. I nosaltres, al mateix pas que el rellotge.

Ben aviat el cel ens donarà menys hores de llum i les portalades hauran de tancar-se tot just despunti el sol del matí, a la primera bafarada de fred. Pels carrers hi correran mares i pares, afanyats a portar les criatures a escola a punt, per no fer tard. El transport públic tornarà a farcir-se de persones disposades a començar la jornada de treball a l'altre extrem de la ciutat, fins i tot fora de les nostres muralles.

Va marxant, reposada, una altra estació de l'any. Atrevidament calorosa dies enrere, avui ha anat minvant les seves garres per recordar-nos que desapareixerà tot d'una. I allò que coneixem com a "normalitat" tornarà per a donar-nos la mà durant, almenys, deu mesos més.

Pendents d'un nou episodi cíclic, avui, el dia ha estat diferent.

2 comentaris:

Glòria ha dit...

Per a mi la mormalitat encara no arriba; de moment demà a l'escola, però no amb el meu horari habitual i, fins el dia set, sense nens i nenes. D'altra banda, encara tampoc he de preparar la carmanyola pel mosso de la casa. Tot arribarà.
Bon dia, Mercè.
Ah, un post del que m'agraden a mi...

Mercè Mulet ha dit...

Gràcies, companya! Ja veus... ahir estava una mica 'xof'... De cop, tot havia canviat envers els dies anteriors i, jo, a casa, esperant saber si començo a fer feina algun dia d'aquests... Enveja sana, crec. Petons!