Des dels porticons de casa veig com el cel va canviant de color. Aquest matí l'astre rei deixava entreveure alguns dels seus episodis, però amb només un fil d'alegria. Durant una estona, fins i tot ha permés que una mena de plugim serè s'aboqués des dels núbols que es movien per la part alta de la ciutat: l'avís.
Fa olor de Setmana Santa; fa gust de tranquil·litat. Es respira quietud... M'agrada. I penso... penso amb el sentit que se li dóna, en la diversitat de versions que s'extrauen d'aquests dies, "sants"?. Culte, religió, sacrifici...; palmes i palmons, estrenes de roba..., mones de Pasqüa, dinars especials...; festa, vacances, viatges; criatures, pares, mares, avis i àvies..., palmes i palmons novament... L'ou com balla, visca la gresca... La vella Qüaresma!!!, quantes li queden de cames, fill?... Ep, padrí, no t'oblidis de la meva mona!!! Aquest any la vull de... dels Gormitis, (el que fan les modes, oi?).
Jo mateixa, esclava de la publicitat, aquest matí mentre el sol s'esvaïa entre els núbols i deixava caure la petita pluja, he proveït la bossa de la compra de diferents productes que acabaran sent la mona de Pasqüa del meu nét: l'avi n'és el padrí. És obvi, és normal, és el que tothom fa. (No és cert, no m'enganyo, en sóc conscient).
Rebobino mentre miro el cel com varia els seus colors dintre d'una immensitat indiscutible, descobreixo quan n'és d'intel·ligent la natura i quant de petits en som, nosaltres, i faig ferma la certesa de les coses...
Ja no fa sol, s'enterboleix l'horitzó. L'estona se'm fa agradable, sí. El cel, ara, ens recorda la Història. Una història de patiment i de traïcions.
La gresca... per a un altre dia...
A tots aquells i aquelles que, sense saber-ho, faran història per ser com són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada