2010, Setmana Santa a Mataró (2)

No varem poguer acudir a tot el recorregut de la processó general, (la meva mare ja no està per aquestes caminades a peu lent). Eren poc passades les sis de la tarda quan una gran multitud d’espectadors/es de totes les edats fèiem barana esperant les nombroses Confraries, Germandats i als Armats de Mataró, retrobar-se a la plaça de Santa Maria per continuar la processó. L’itinerari previst: alguns dels carrers principals del centre històric fins arribar a la plaça de Santa Anna.

Després de tants anys sense haver seguit les processons de la Setmana Santa, ahir m'embargava la tristor... 

Recordava un any, al poble del Maresme en què vivíem quan jo era només una nena... La meva mare la va fer sencera, amb els peus nus. N'havia fet una promesa i no s'hi va pensar gens. Nosaltres, al seu costat, miràvem de reull com li lliscàva un mar de llàgrimes, per les galtes... El meu pare havia emmalaltit injustament, a una edat massa d'hora per marxar, i els seus, pregàvem per la seva salut, perquè aquell que moria a la Creu s'adonés que ens calia un miracle per aconseguir que el nostre continués al nostre costat. Suposo que ahir, la mare també recordava aquells moments de fa tants anys... i mirava amunt, amb la il·lusió de sentir-se observada per la persona que més ha estimat, allà on fós ara. I sense verbalitzar, es dirigia al seu Déu a qui tants cops, encara, segueix anomenant a les seves oracions diàries. 

Pare nostre que sou al cel, que al cel siguis...