A aquestes alçades de la vida ja no em preocupa ben bé qui
governa, sinó com governa.
En aquests moments la meva fita més immediata és veure com
la gent viu: menja, treballa, descansa, disfruta...
Ara mateix ja no estic per discutir si serà millor el ben
plantat a aquell que fa dies que no s’afaita, ara mateix el que vull és que
la gent es preocupi de la gent, i que siguin els governants qui en portin la
batuta.
Avui em sento optimista, cansada però optimista, perquè a
aquestes alcades de la vida el nostre país ha patit un canvi de rumb i, perquè,
com que sóc bona gent, novament aposto per la bona gent, si em demostra ser-ho.
Pedro, n'estic pendent. Només vull viure. Viure i deixar
viure. No trenquis l’encanteri...
2 comentaris:
Yo conozco alguno que tambien mestresant!! jejejejej
psicologos buenos en madrid centro
Buen articulo de difusion general
Publica un comentari a l'entrada