Han tancat els nostres drets a la capsa de Pandora

Algú va dir a les xarxes fa just una setmana que del tema de Grècia el més caòtic seria el desplegament abusiu dels medis informatius ja que no hi tindria cabuda cap més tema a les columnes durant molts dies. Després del referèndum del poble grec de diumenge dia 6 de juliol els rotatius ens han volgut informar, lògicament, de les dures i inacabables passes fins que sembla haver-se obtingut, avui mateix, el final d'un estira i arronsa i la situació per la què haurà de travessar el país hel·lènic un cop tancat allò que ve a ser un ultimàtum. 

Durant les dues últimes setmanes de titulars se n'ha pogut llegir versions de tota mena. N'hi ha que s'han decantat cap a la decisió de les persones que pateixen, sigui dit, dignament, la desesperació d'una crisi, i d'altres negretes que no han descrit més que els greus problemes que el #Grexit suposaria per a un país derrotat (o millor 'derrocat') econòmicament, lletres aferrades en ambdós casos a les línies editorials (per dir-ho d'alguna manera) de cada mitjà.

Des que la més que picabaralla entre Grècia i la Troika va esclatar m'he mantingut en la tessitura d'acompanyar als primers en les seves decisions. L'#OXI va guanyar al carrer. El poble va dir prou a les exigències desmesurades de l'eurozona. Van obviar les pors arriscant en només un gest fins i tot un futur ple de desconcerts. 

No els va aturar una suposada i important inflació; no van dubtar a restriccions de crèdits ni augments d'interès superbs; no es van fer enrere ni assegurant-se més atur i menys poder adquisitiu... Van dir PROU a ser víctimes del politiqueig, vingués el que vingués al darrera.

Avui, que segueixo sentint empatia amb els grecs del NO, em sento decebuda. Traïda pel representant hel·lè perquè no ha tingut en compte les persones ni el seu vot. I sobretot, traïda per la 'des-unió europea', per aquells qui avui ho han fet amb Grècia i demà ho faran amb mi. 

Ja no són només les polítiques d'austeritat del monopoli -al què crec que no haguéssim hagut d'entrar mai- el que més m'entristeix, sinó el fet que acaba de quedar palès que hem perdut la nostra sobirania. 

Grècia ha obert la capsa de Pandora per mostrar-nos les misèries que contenia. Immediatament, l'eurogrup l'ha tancat de nou amb els nostres drets a dintre.