Ahir vaig assistir novament a un ple ordinari. Poc
públic, molt poc públic si tenim en compte com estava la sala fa només uns anys,
cada cop que se’n convocava un. I no és gens estrany. La gent de a peu ja s’ha
cansat de ‘perdre’ hores de la seva vida per assistir a un dels actes
institucionals que per resolució de reglament cal dur a terme mensualment.
Dic això perquè quan se surt de la sala,
pràcticament tens la sensació que t’has quedat igual que quan has entrat. No sé
per quina regla de tres el govern es limita a ‘orar’, rés més.
Imagino que com jo pensarà molta gent, i que
les reunions plenàries, a mesura que passa el temps són menys i menys
interessants per a la ciutadania. Per què?, ben fàcil.
Començaré per fer crítica de l’eficiència,
seguida de la poca eficàcia, clar, que es mou des del si del govern. M’explico:
qui troba lògic i, si més no adient, que les persones responsables en
dinamitzar el municipi es passin mesos i més mesos en respondre a les preguntes
que se’ls fa en aquests tipus de reunions?. Què és el què es fa durant un mes
seguit, o dos, o tres, o un any?. Perquè, que que el senyor Parés es limiti a explicar (guió en ma) el
fabulós Carnestoltes que s’ha viscut al poble, les festetes que s’han anat
programant per fer callar la gent, i faules del mateix caire, arregla la
transformació en negatiu que està patint El Masnou?.
Vaig prendre’n quatre notes (algú xiuxiuejava cada vegada que el Bic tocava el paper), i no per fer veure que
hi era... Avui m’han servit per desplegar
alguns dels punts que es van tocar. Només això, tocar, perquè queda per veure
si després es portaran a bon fi les propostes aprovades, tot i per
majoria.
Pel que fa a la moció que es presentava en el passat
ple quant a les polítiques d’Igualtat,19 vots favorables. Em sembla perfecte des de la tessitura que em sento
feminista. Però em pregunto què i què no es farà, tenint en compte quan
llegeixo el programa d’actes que des de la regidoria de Dona s’ha convocat
arrel del #8M. Millor en sóc objectiva...
Més coses que em van deixar fora de joc, -i no
entraré a jutjar les transversalitats injustificades que es mouen quan es parla de números- les
preguntes sense resposta immediata (que gens entenc perquè haurien de poder ser
contestades al moment) per part de l’oposició. Per exemple, el tema de la poda
dels arbres de la vil·la (que s’han rapat al zero en alguns casos, i al 'dos' en
d’altres, per al sanejament de l’espècie en sí, segons va afirmar el conseller delegat de
l’àrea, sense tenir en compte, també clar, que aquests que rapen al ‘dos’
aixequen l’enrajolat del sòl dels carrers i, un d’aquests dies, costaran més
cars en indemnitzacions per caps oberts que no pas per l’efecte òptic i
mediambiental que suposen. Parlar de les al·lèrgies, ara no toca.
Un altre tema que va sorgir és el del patrimoni de l’ens.
Local al port, tancat, i pisos buits a la carretera, sense més, mentre hi ha
persones sense sostre, jovent que demana espais
autogestionables (tinguem en compte que hi ha tres casals s’avis d’aquestes
característiques i, en canvi, cap lloc que pugui acollir en aquest sentit als i
les joves del Masnou) i que rebutgen les actuacions de la policia local del
passat cap de setmana, a l’espai del carrer Pintor Domènech. Això sí, l’alcalde
Pere Parés va fer un acte formós quan va afirmar estar “totalment d’acord amb
les actuacions del caporal del cos” (entre ells no es trepitgen) que, suposadament,
vetlla per l’ordre municipal. Ho deixem com a responsabilitat dels bancs, que també en tenen d'espais per allotjar?.
Un altra entrellat sense remei: les guinguetes de
les places, de concessió administrativa. Un membre de l’oposició va preguntar
quina era la causa (i la preocupació) que aquests establiments públics
canviessin tant de concessionari... Potser era la imatge física que desprenen?.
No rotund!, dic jo... no ens enganyem: posar pals a les rodes a la ciutadania
emprenedora és un dels eixos que millor es porten des de la regidoria competent
que, tot sigui dit, va a cavall de l’àrea de Serveis Centrals. Espero a veure
què passarà amb la Casa del Marquès i tot allò que, d’inici, s’hi estableix fer, sense una direcció capaç -que se sàpiga- per enriquir de projectes.
Ah!, i de les tensions dels taxistes pel fet
que el desmuntatge de l’antena que els coordinava amb la ciutadania ja no hi
sigui, i els motius pels quals el govern va dur a terme aquesta decisió: no
saben, no contesten.
Sabeu?, hi ha un nou llac a la sorra de la
platja, a la banda d’Ocata, que sembla que admet una flora i fauna poc
acceptada per la població però, tranquil·litat que no passa rés, el camió mòbil
que neteja els carrers del Masnou, cada matí comença a fer feina per la part alta
del municipi, o sigui que, rés de rés. Tothom tranquil!... La competència és de
Cespa, i potser s’hauran de plantejar un nou concurs d’empreses que portin a
terme la neteja del Masnou però, mentrestant, control?, per què?. Es que només ens queixem, ostres!
Vist la mena de petit ‘hemicicle local’ i la
poca inspiració dels i les polítiques que formen l’actual govern només em queda
a dir que anem malament. Molt malament. Alguna cosa hem de fer d’immediat des
de l’oposició, per exigir que els sous que els i les contribuents posem a les
butxaques de qui tothom sabem, siguin moneda profitosa i no una simple nòmina
de càrrec que, per cert, no se sap portar a bon port.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada