 |
| Fotografia: El País |
Finalment, només 22 vots han estat la diferència que ha demostrat públicament, -un cop més- les divergències acusades que patim el si de la formació política. No m'ha encandilat mai la candidata Chacón (tampoc vulgui interpretar-se això com que sóc aférrima seguidora de Rubalcaba). La qüestió està en que aquestes eren les dues úniques 'ofertes' que se'ns plantejaven. Cap més, en un moment en què representa que cal reinventar-nos per tornar a escalar el cim que tornem a mirar des de baix.
Les intervencions d'avui han estat, no obstant tot, definitives per -si ho havia d'acabar de fer- decidir-me cap a una banda o l'altra.
No m'agrada que m'escridassin (només em recorda poder); no m'agrada que m'intentin manipular (fa temps que em sé tots els contes); no m'agrada que em llegeixin un guió per convèncer-me (el millor producte és aquell que es ven sense llibreta); no m'agrada que se'm vulgui fer creure que el vermell i el blanc són el mateix color (per això passo les visites a oftalmologia).
Tampoc m'hagués agradat, doncs, que la majoria del vot s'hagués decantat cap a una dona política que no se sap mai si de veritat és nacional o només fa país quan toca...
Sincerament, és una llàstima que no hagi pogut obtenir el càrrec una dona (penso que aquesta ha estat una de les cartes que ha utilitzat, -sense la fonamentació, però, que calia- la Chacón, una 'recent' feminista que personalment m'ha semblat 'de segona').
En totes les federacions nacionals hi ha dones molt preparades, tant com per haver pogut encetar la veritable nova etapa de canvi socialista, aquella que -des de la mirada femenina- hagués estat el 'reinvent' esperat que goteig a goteig obrís camí cap a la remuntada que ens cal, certament.
Una llàstima haver de seguir recordant aquella frase que fa uns dies em recordava una molt bona companya i que sens dubte ens toca l'ànima als i a les que ens sentim socialistes, de raó i de fet: "papa, cuéntame otra vez esa historia tan bonita". Llàstima...
2 comentaris:
Mercè,quan vas escriure això,et dominava la passió,no? jo tenia el "corazón partio" davant les dues opcions,però a mi,tot i que no em va agradar el seu discurs volia a la Chacón.
No obstant, estic d'acord amb tu que la militància socialista té millors opcions i també tinc clar que cal revisar els valors d'allò que defineix l'ideari socialista!
Sóc una socialista de cor,però ara mateix també necessito que"papa me cuente esa bonita historia".
La teva passió de dona crítica fa millor al PSC i jo vull el millor PSC amb les millors persones i idees.
Visca la passió!
La passió i el sentit comú, penso. Es volia la Chacón, en la majoria dels casos, per ser dona i catalana, i a mi, d'ella no em convèncen ni l'un ni l'altre qualificatius.
De feminista, no en té gens. Només cal retrocedir una mica per veure que mai s'ha 'casat' amb la Igualtat si no n'ha tret alguna cosa a canvi (com en aquest cas la secretaria). I de catalana, només quan li convé.
Sincerament, penso que el fet que al poble català ens representi una persona, del sexe que sigui, que no es defineixi només que per la benvolguda 'poltrona', no ens interessa.
Temps al temps, la nostra ocasió no serà imminent, però vindrà!
Publica un comentari a l'entrada