Així sóc, així penso.

Que les situacions del dia a dia enforteixen és la meva bandera
dimecres 14 de juliol de 2010

De professió administrativa comptable, la Mercè Mulet fa uns mesos que va posar en marxa el seu bloc mentrestant... a la Xarxa. La seva infantesa es va veura truncada amb la mort del seu pare, quan ella només tenia 14 anys. De ben jove va viure una separació amb la seva primera parella i va haver de compaginar les responsabilitats familiars amb la feina. Que les situacions del dia a dia enforteixen és la seva bandera. La Mercè d’avui es defineix com feliç esposa, mare i àvia.


Com va sorgir la idea de crear el teu blog, mentrestant...?
Sempre he tingut vocació per les lletres. Als 14 anys, a l’Institut vaig ser guanyadora d’un relat de tema lliure. Vaig escollir desenvolupar l’estat del món i com ho havíem de fer per millorar-lo (eren els últims anys de la dictadura). Amb la mort del meu pare la meva teràpia més efectiva va ser passar a paper tot allò que sentia. Escrivia diferents versos, poesia, de tot... En guardo una carpeta farcida que algun dia passaré al bloc (ja n’hi ha alguna peça inclosa). Amb el temps he comprovat que segueix sent tan efectiu escriure el que un/a sent com fa més de trenta anys. Ho recomano.

Creus que les xarxes socials d’Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se i empoderar-se?
Les dones, malauradament, en el nostre camí cap a la igualtat no podem parar de demostrar. Qualsevol fita realitzada pel sexe masculí és evident. Però en cas que sigui una dona qui aconsegueix sobresortir, el tractament és ben diferent, com si la importància de la qüestió hagués de quedar difuminada. Ja és hora que l’anomenat “sexe fort” trepitgi de peus a terra i es congratuli que a igual condicions, igual resultats. Sortosament hem avançat força en aquest camp i la Xarxa, n’estic segura, ajuda molt a fer públics els nostres drets, els nostres petits grans triomfs. Només cal estar atent/a a la riquesa que contenen diversos blocs femenins...


Com veus el paper de la dona en les noves tecnologies?
T’haig de contestar que exactament igual que el dels homes, sense cap tipus de diferenciació. El problema en què ens trobem, però, és que encara portem la motxilla d’antany a les espatlles. M’explico: es dóna per fet que l’home té unes funcions i que les dones tenim d’altres càrregues ben diferents. És aquí a on hem de refermar els nostres principis igualitaris i lluitar per aconseguir-los. Sembla que la societat està canviant en aquest aspecte però encara ens queda molt camí a fer, i només nosaltres en tenim les eines. El camí s’aconsegueix caminant... o navegant!


Creus que podries contribuir des del teu blog, twitter, facebook... a promoure la Igualtat de les dones? Com?
Si em segiu a la Xarxa haureu comprovat que m’interessen molt els articles d’opinió en general. Això és perquè crec que sempre cal tenir en compte la consideració d’altres envers qualsevol tema d’actualitat. Si això ho aplica qualsevol lector/a, llegint-me, és possible que es valori el concepte que en tinc amb respecte de la igualtat de gènere i la facilitat que tenim a posar pals a les rodes a quelcom que és tan evident com la mateixa natura.


En el teu blog parles de molts temes d’actualitat: custòdia compartida, el divorci en la parella de fet... quina és la teva opinió sobre el debat de la prostitució, l’avortament, la píndola, a favor o en contra?
Uf, podria estar tot el matí contestant aquesta pregunta... Anem a pams. Al meu bloc divulgo la meva opinió sobre cadascún dels temes que tracto perquè són temes que m’interessen. Ara mateix, per respondre’t en una mena d’extracte et diré que estic totalment en contra de la sentència del TC envers el nostre Estatut: una presa de pèl; a favor de la custòdia compartida (ben reglada, és clar), pels drets dels infants, sobretot, i de la família; a favor que s’obrin prostíbuls arreu (que no macros), per emparar una professió que mai no erradicarem i que està deixada de la ma de Déu, com se sol dir, sense cap norma de salubritat, per exemple; a favor de la píndola perquè tothom tenim el dret a decidir quan portar un/a fill/a al món i, en conseqüència, de l’avortament. Tothom som humans i, per tant, imperfectes. Vull dir amb això que, més val no fer néixer una criatura no desitjada que portar-la al món amb precarietats que més d’hora que tard repercutiran en la seva vida. Alhora, només cal posar-me a la pell d’una mare i d’un pare als qui han violat la seva filla menor d’edat... També, però, estic a favor de la vasectomia, eh?


Quina és la teva feina?
Des fa poc més d’un mes sóc víctima de la crisi econòmica que afecta el país, és a dir, estic a l’atur, tot i que penso que per poc temps més. Positivisme pur, el meu. Aprofito aquesta situació per seguir formant-me. Sóc administrativa comptable i he treballat exactament durant trenta anys, quasi bé sense parar, compaginant càrregues familiars amb feina, i malalties, tot sigui dit. Sóc esposa privilegiada, feliç mare de l’Oriol i de la Natàlia i encantada de ser àvia d’un nét preciós, en Sergi, fill del primer fill.


Com et descriuen els qui et conèixen?
Tal i com sóc perquè no em cal amagar rés de mi. Intento ser transparent. Els i les que em conèixen diuen de mí que sóc molt activa, divertida, força extrovertida, molt familiar, amiga dels amics/gues, amb molt de caràcter i uns principis ben definits. No s’equivoquen gens.


Aprofitarem per parlar una mica de tu, quins són els teus interessos, les teves aficions?
Per començar a fer qualsevol cosa cal sentir-se bé, això és fonamental. O sigui que la meva primera afició és aprofitar la salut i deixar de banda els victimismes. Dit això, m’agrada llegir i escriure, caminar sense presses, la muntanya i el mar, el sò del silenci, una posta de sol... Sóc molt romàntica!!! D’altra banda, no m’agrada parlar d’interessos sinó d’escala de valors. I aquí despunten la família i els amics i amigues de veritat.


Abans de concretar aquesta entrevista coneixies DONES EN XARXA?
Sí. Ja he comentat abans que descobreixo moltes pàgines a través d’Internet i una d’elles n’és aquesta.


Pertanys a alguna associació de dones?
Per principis, recolzo qualsevol associació de dones que lluiti per la igualtat. Associada, telemàticament a totes aquelles que descobreixo cercant per la Xarxa. Entre d’altres, segueixo Dones amb Xarxa, She Leader 2.0, La Defensora de la Igualtat del Periòdic, Ciudaddemujeres, Dones Laia l’Arquera, Dones Periodistes Adpc, Vocalia Dones Vista Alegre...