tag:blogger.com,1999:blog-1185244799741149193.post5429407228312893048..comments2019-04-22T20:07:49.102+02:00Comments on mentrestant...: Compartir custòdies. Dret, obligació o respecte?Mercè Mulethttp://www.blogger.com/profile/15001413215316579244noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1185244799741149193.post-20253366651336841002010-05-28T22:39:03.165+02:002010-05-28T22:39:03.165+02:00La custodia compartida. Tema molt controvertit. Jo...La custodia compartida. Tema molt controvertit. Jo discrepo amb ella amb molts casos. Primer de tot haig de dir que “custodia compartida si” quan l’ ubicació dels domicilis dels progenitors estan a la mateixa població o mol propera i les línees a seguir siguin si no les mateixes, molt similars. Doncs en el meu cas seria pràcticament impossible per la distància i la manera d’educar que tenir totalment diferent.<br />També s’ha de tenir en compte que a l’actualitat els homes tenen més tendència a participar a l’educació del fill i a implicar-se, que no abans, suposo que a l’ incorporar-se la dona al mercat laboral a fer que el rols s’unifiquin una mica.<br />De totes formes penso que també haurien de dir quelcom el mateixos interessat, els nens.<br />D’altra banda hem de dir que prou difícil deu ser portar-la a terme , doncs si la relació s’ha trencat per discrepàncies, no sé fins a quin punt poden no haver-les en quan la marera de dur a terme l’educació d’una criatura. I aquí ve el problema, si els valors i les normes no son les mateixes en una llar i en l’altre. Els fills poden arribar en un estat de angoixa i ansietat horrible. <br />Un puc comentat el cas de tres germans que els seus pares viuen en el mateix poble., a pocs carrers un del altre. (Sort d’això) El pares van decidir “de bon rotllo” partir la setmana. Per la qual cosa havien dies que s’havien deixar roba, llibres o qualsevol altre estri a un lloc, quan el necessitaven a l’altre. Desprès està el tema de les normes. Pares moderns i progres. Un tema molt delicat els porros, mentres ella considera nociva la seva consumició, el creia això de consum responsable. Com pot un adolescent fer-ne us d’aquesta màxima? Però clar si el progenitor és el que dona l’exemple.<br />Torno a dir que no és que sigui impossible, però jo penso que un nen a de tenir molt clar on té la seva llar, com a punt de referència. Evidentment penso que qui tingui la custodia deuria facilitar el màxim possible el contacte amb el altre progenitor. Encara que alguns podem fer-lo quasi a diari no facin us d’aquest dret.<br /><br />AraceliAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1185244799741149193.post-20979970786881855732010-05-23T09:54:08.150+02:002010-05-23T09:54:08.150+02:00Jo podria escriure un llibre sobre aquest tema, de...Jo podria escriure un llibre sobre aquest tema, de responsabilitat, de respecte i sobre tot, de ser pares, sempre, no quan volem.Joanahttps://www.blogger.com/profile/03272460012916573985noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1185244799741149193.post-76341797850681891472010-05-23T07:47:57.069+02:002010-05-23T07:47:57.069+02:00Els meus pares es van separar al 1974... ja abans ...Els meus pares es van separar al 1974... ja abans de la separació van convindré que el pare seria el pare i la mare sempre la mare... els sogres, els oncles , les tietes ,etc... també ho serien, que era una cosa que només els incomvia a la seva relació personal entre ells. Crec que s'en hi van sortir prou bé.<br />Tots dos es van passar pel "forro" el que sortia escrit en papers i van seguir actuan com els bons amics que sempre van ser.<br />Crec que tots hi vam sortir guanyant.TRO(B/V)ADOR DEL SANT GRAALhttps://www.blogger.com/profile/09161471304771725332noreply@blogger.com